Alps: Any II, logística

Aquest any tornava a visitar els Alps, tal com havia fet l'any passat amb en Pere Soler, on les localitzacions eren de fàcil accès i per tant la logistica no era un problema. Aquest era el principal escull d'enguany, hi havia una localització en un refugi d'alta muntanya i l'equipatge que ens haviem d'endur, doncs ens condicionava moltissim l'estada de 2/3 dies que voliem fer.

En Pere ha fet una entrada al respecte de la seva opció. La meva va ser més conservadora, doncs primer volia provar in situ les necessitats i opcions que es generen.

Així tenia que encavir el següent material fotogràfic:

Camera Fotografica Mk III
24-70 f4
70-200 f4
16-35 f2,8
Bossa de filtres
Cable disparador
Tres Peus
Bateria auxiliar
Targetes SanDisk
Bossa protectora de Pluja
Porta filtres

A mes a més de la roba:

Anorak pluma plegable
Samarreta tècnica
Samarreta tèrmica
Polar prim
Paravent
Jaqueta transpirable
Pantalons tèrmics (al final no utilitzats)
Una muda roba interior de recanvi
Gorro
Guants seda
Guants Gruixuts
Buff
Necesser (pasta dents, dentrific, desodorant i sobre sabó)
Tovallola mitjana

La qüestió era triar entre morxil.la tècnica de muntanya o motxil.la fotogràfica? Vaig decidir-me per la motxil.la fotogràfica a falta d'una opció més adaptable, sobretot quan estem paralnt d'una sortida de dos o tres dies.

Vaig col´locar tot el que vaig poder encavir en els forats de l' interior de la motxil.la i l'altre ben plegat al compartiment auxiliar. i a l'exterior portava el tres peus i el pluma.

El pes era acceptable doncs la Vertex es molt comode i un cop al refugi al existir guixetes podia deixar sense problemes la roba i/o material fotogràfic sense patir.

La meva valoració final es que falta una motxil.la especifica per a sortides d'alta muntanya/trekkings per a fotogràfs i accesible económicament, doncs la Rover s'enfila fins als quasi tres-cents euros i segons hem diuen esgotada. 

Amb l'opció escollida m´he sentit comode i no he trovat a faltar res, tot i que l'espai es justissim i s'ha de valorar i escollir molt bé tot el que s'ha de portat pero alhora de fer fotografia es molt agraïda.

De cara a una altre vegada, sobretot depenen del tipus de refugi i els serveis que s'hi donen hauré de valorar l'altre opció.

Vacances d'estiu

Amb aquesta calor, el que mes hem bé de gust es anar a banyar-me a la platja, pero a ultima hora de la tarda quan el sol ja no escalfa...

Pero algú ha de mantenir viu aquest pais i per qüestions de feina ara estic en "temporada alta" o sigui que no tinc vacances i fins i tot pocs caps de setmana lliures...

Així que us desitjo bones vacances els que en feu, segur que alguns fareu viatges al.lucinants, a simplement estareu de relax a casa, la qúestió es desconectar de la rutina diaria.

Ara, recordeu que quan tots estigueu treballant a la tardor, jo us faré dentetes...

Disfrutant de la calor amb els records...

Fa calor, oi?

Jo distrec la ment amb l'escapada que varem fer a Escocia, visitant alguna de les Illetes el passat novembre..

Jornades de mes de vuit hores fotografiant sense parar, bon menjar (sobretot els esmorzars), paisatges inmensos, tranquils, silenciosos, on nomes el vent i alguna "shower" de tant en tant ens trencava el ritme compositiu...

L'unic que hem fa faltar per disfrutar al màxim... Unes botes d'aigua!

Un lloc per tornar-hi, relaxadament...

Reflexions en veu alta

Últimament tothom parla de les "coleccions de cromos" que es fan a partir de veure imatges a la xarxa, copiant escrupulosament els enquadraments fets per altres o simplement anar a la localització i fer-hi una sessió i quasi sempre identificaràs un enquadrament o una idea i segur que la copiaràs, sigui conscient o insconscientment doncs la massificació de fotografies que veiem ens influencíen irremediablement.

Evidentment com més fàcil sigui arribar a la localització més "trillada" estarà.

Està clar que d'aquesta manera es descobreixen nous llocs inexplorats fotogràficament pero tot té els seus punts negatius. Jo també colecciono algun cromo pero en la meva evolució fotogràfica procuro fer els meus i si vaig a un lloc mitic, segur que el farè pero serà per a mi no per mostrar-lo. Així doncs llocs com Otzarreta, Gueirua, Barrika, Els Frares... están saturats i crec que cremats.

Particularment hem passa amb la Costa Brava en general, com que hem quedava prop de casa, hi vaig anar moltes vegades, crec que he visitat cada cala i caleta de la zona, a algunes he repetit moltes vegades a d'altres només unes poques, de totes tinc alguna fotografia que m'agrada pero crec que n'he tret tot el "suc" possible, evidentment que hi tornaré a buscar llums pero crec que ja s'han fet tots els enquadraments possibles i sumant-hi les fotografies que n' he vist de companys de hobby, doncs m' ha saturat, i tinc la necessitat d'aire fresc... 

De fet potser fa dos anys que no hi vaig a fer fotos, ni tant sols a passejar-hi tot i que a l'hivern m' encantava anar a la platja de Sant Pere Pescador a observar la sortida de sol o simplement a veure les dunes que es fan després d'un temporal de tramuntana o llevantada.

Així doncs a falta de poder viatjar i veure llocs paisatgistícs nous, m'atrau el món de les textures on a pesar de no ser gens fàcil es pot explotar, desenvolupar i fins i tot apendre la creativitat.

L'avantatge es que pots sortir a passejar per els entorns on vius amb la camera i potser veus alguna "situació" que et crida l'atenció i plasmar-la, tot és qüestió d'imaginació.

Es evident que es dificil de que tingui molts de "likes" pero crec que es la fotografia que més arriva a satisfer a l'autor doncs es podrà imitar pero mai copiar.

Colors de Rio Tinto

Aquest cap de setmana passat vaig estar a Rio Tinto, un lloc que feia temps que hem cridava l'atenció, eren les meves vacances d'estiu doncs per qüestions de feina no puc fer vacances aquesta epoca.... I volia "cansar-me" de fotografia doncs fins l'octubre penjaré els Hábits fotogràfics.

La veritat es que m'havien parlat molt del lloc pero fins que no ets allà no et fas una idea general del que significa fotogràficament parlant. En una paraula, bestial! Un paradís per les textures, per els reflexes, per els colors i per al paisatge, pero on cal passejar, descobrir, observar i exprimir molt la imaginació i despres ajupir-te.

Per altre banda cal coneixer els llocs i racons doncs no a tot arreu hi ha els fangs de colors, ni textures... Hem explorat zones on caldrà tornar-hi per el seu potencial i per riar les millors hores per anar-hi, en definitiva es un lloc on cal repetir.

Cal saber les millors hores per fotografiar els fangs doncs es millor no hi hagi sol directe per treu-re'n possibles brillantors, o les famoses pedres on millor hi toqui el sol directe... 

I despres cal escollir l'objectiu que millor et serveixi de tot terreny doncs no es pot anar canviant constantment i menys quan estas sobre els fangs. Personalment nomes vaig fer servir el 24-70, a pols doncs el trespeus també es un incordi. 

Per fi macrejo...

Quan vaig començar a interessar-me per la fotografia, vaig cometre molts errors de novell. Un d'ells es que vaig començar la casa per la teulada. Al viure al costat dels Aiguamolls de l'Empordà vaig comprar en molt poc espai de temps un 300 i un macro, apart d'un gran angular, doncs la intenció era captar imatges d'aus i algun espiadimonis. Res mes llunyà de la realitat. Per mi el paisatge era més fàcil i m' hi vaig implicar.

Evidentment, vaig "assessorar-me" llegint foros i tot el que comentaven els "pros" d'aquell moment i observant fotografies dels mateixos foros... Vaig enlluernar-me i vaig creu-re que tot era fàcil.

El 300 el vaig utilitzar un parell de cops i no vaig obtenir cap resultat acceptable i vaig guardar-lo al fons d'un armari i el 100 macro ha fet molts quilometres a la meva esquena pero no l' hi feia gaire cas...

El 300 el vaig vendre per invertir en una nova camera, i el 100 macro el vaig começar a utilitzar per inmortalitzar algunes orquidies pero no era una prioritat alhora de fer sortides fotografiques.

Aquest any m' he començat a animar, suposo que ara tinc mes experiéncia i també hem serveix per desconectar de la fotografia de paisatge doncs estic una mica saturat d'ella i he descovert tot un nou mon de possibilitats, tot i que cal molta observació, imaginació, paciéncia i pràctica...

Ara si algú hem pregunta, com a vegades hem passa, per quins filtres utilitzo o per quina camera per exemple, sempre li dic el mateix, no cal bons "instruments" cal bon ull, paciencia i molta pràctica i poc a poc millorar l'equip per evolucionar, no s'ha de comançar la casa per la teulada perque comporta molta frustació. Alguns veus que com no els hi dius el que volen sentir deixen de fer-te cas i d'altres potser hem faran cas... Tothom escull el seu camí...

De moment despres d'anys ja tinc el meu espiadimonis...

III Rally Heretat Segura Viudas

El passat mes vaig tenir la sort de poder participar per primera vegada a aquest Rally que en nomes tres anys, ja s'ha fet una forat en les nostres agendes... La primera dificultat radica en el reduït nombre de participants, doncs nomes 50 tenen el privilegi de poder inscriu-re's.

Un cop alla, tens 24 hores per poder realitzar fotografies segons la temàtica escollida, que aquest any eren 4, paisatge, mon animal, mon vegetal i com a categoria especial aquest any era l'abstracte.

Aqui ja vaig tenir una gran alegria doncs ultimament m' estic aficionant a l'abstractisme fotografic per dir-ho d'alguna manera.

He de dir que en tot moment en Pere Soler, que ha participat en totes les edicions, i per tant coneixedor de la finca on es desenvolupa el Rally hem va ensenyar llocs que coneixia, sino crec que la dificultat hagues estat molt més gran per no dir quasi impossible.

Un altre aspecte a tenir en compte es la competitivitat que ens autogenerem doncs quan vas a fer fotografies mai tens un rellotge que et marca el temps. Crec que es clau pendre's aquest rally com una festa social, on coneixes gent i pots xerrar de fotografia a tots nivells. No crear-se ansietat perque pots bloquejar-te...

I a partir d'aqui deixar volar la teva imaginació i creativitat...

Aquest any per el que es comentava per part dels experimentats era la sequetat del terreny, doncs afegia dificultat sobretot per a trovar flors o plantes....

He de dir que un cop havent participat i vist les fotografies seleccionades, encara hem faig creus del que es pot arribar a fotografiar. Estic segur que el jurat no ho ha tingut gens facil.

Per la meva part m' ha fet molta il.lusió que hem donessin el primer premi en categoria abstracte, el qual sense en Pere Soler que hem va ensenyar i portar al lloc no l'hagues pogut fer.

També felicitar als altres guanyadors de les categories doncs també s'ho valen.

Us deixo l'enllç de totes les fotografies seleccionades.

http://www.seguraviudas.es/ca/noticia_ca/ya-tenim-els-guanyadors-del-iii-ralli-segura-viudas