Textures i detalls fotografics...

Ultimanent m'agrada forçar la creativitat fotografica buscant textures, detalls, extraccions... Ara es quan valoro molt més els que ho fan des de fa temps, és molt estressant, motivador, engrescador... Probeu-ho!

Abans mirava aquest tipus de fotografia i hem deia molt maca pero passava de llarg, ara les miro i les remiro i busco les subtileses, la composició, l'ull del creador... Son magnifiques, tot un mon per descobrir.

Sr. he comés els 7 pecats capitals...

Aquest darrer any 2.014, he comés tots els set pecats capitals fotogràficament parlant... I crec que finalment he retrovat el camí de la fe i he tornat per el bon camí...

He comés la gula, perque he volgut més i més, buscant una fotografia que hem satisfés, buscant un moment de llum impactant, un enquadrament increible...

He comés l'avaricia, perque quan he descobert un lloc on hi havia un bon enquadrament o una bona textura no ho he explicat als companys, i he visitat el lloc sol per poder fer una fotografia única...

He comés l'ira, perque he mirat algunes webs de fotografia, amb aquelles fotografies on tot es perfecte, l'ambient, el moment, la sensació, inclús m' he apuntat en algun d'aquests tallers on t'ensenyen a processar un moment impossible tot i que la final no he assistit...

He comés l'enveja, perque he mirat les pantalles de les cameres d'alguns companys de sortides i les hagués volgut tenir-les en la meva...

He comés la sùperbia, perque he presentat alguna fotografia en algun concurs creient-me que era una de les millors que es presentarien...

He comés la mandra, perque no m'he aixecat ben d'hora ben d'hora per anar a "caçar" la bona llum, per poder captar un moment ùnic...

He comés la luxúria, perque només he volgut gaudir de fer fotografies i no admirar el moment que estava visquent, aquests moments ùnics que ens regala la naturalesa...

Pero ara torno al bon camí, al gust de sortir d'hora, quan encara es fosc, amb el vent i la fredor de la matinada glaçant-te la cara, de conduïr escoltant música amb les carreteres buides, d'arribar al lloc i trovar-te sol i pensar que ets un privigeliat, de fer una sessió fotogràfica simplement per viure aquests petits plaers, de donar importància a aquests petits plaers...

No de "buscar" o "crear" una fotografia i arribar a casa, possar-me a hiper-processar, pujar-la a una web de galeries fotografiques i alimentar la meva sùpervia dia rera dia...

Perque jo disfruto mes del camí no del resultat...

Contaminació llumínica...

No soc un expert en fotografia nocturna, vull dir que no la practico gaire tot i que es un objectiu que voldria perseguir...
Sempre es parla de buscar cels purs, sense contaminació llumínica, pero a mi segons com i segons l'ocasió no hem desagrada...

Minimalisme al poder!

Cada cop m'agrada més la fotografia minimalista... Tot i que crec que es la més dificil de "crear" doncs us imagineu per exemple captar un detalls brillants d'una pedra on incideix les primeres llums davant un paisatge amb un cel ple de núvols espectacularment "pintats", dificil elecció, eh? o simplement fa falta un ull "artistic" que no tothom té...
En fi... Seguirem probant!

Somnis o objectius fotogràfics

Llegint l'entrada de l'amic Pere Soler, sobre els somnis...

Hi he estat pensant i realment hem seria dificil de concretar un somni, doncs sempre he anat canviant-los a mida que els assolia o que els meus interessos evolucionaven o canviaven i per tant sempre tinc varis "somnis-objectius" en ment, evidentment fotogràficament parlant, sino la llista pot ser eterna. Un que es una mica somiador!

Si interrelaciono somnis amb llocs a visitar, doncs per mi es important que els meus ulls vegin i puguin recordar aquests fantàstics llocs que la natura ens regala podiem fer una petita llista, suposo que tots triarem llocs mítics, i que actualment s'han posat de moda degut a la facilitat de viatjar.

De ben jovenet ja m'agradava visitar llocs on la presencia humana sigués minima o el paisatge sigués tant captivador que es tallés la respiració, aquests eren els meus somnis.

Aixi ja fa 25 anys que vaig visitar Islàndia, quan encara no hi havia pràcticament infraestructura turística, el següent somni-objectiu era la mítica Patagonia, on inclús les propis xilens no la valoraven turisticament i d'aixó ja fa més de 10 anys...

Un dels altres somnis era veure les aurores boreals i ja fa just quasi un any vaig poder-les gaudir... 

Crec que tothom més o menys té una llista de somnis-objectius a assolir o a visitar... Podria fer una llarga llista ràpidament... Alaska, Nova Zelanda, Antàrtida... O visitar els santuaris dels ossos polars, de les balenes, de les orques, o veure fluïr la lava d'un volcà... O vosaltres mateixos podeu continuar la llista.

El próxim... A vegades es dificil de triar, per temps, per l'economia,...

Bon Nadal i Feliç Any 2015

No passaré revista a l'any que deixem ni escriuré la llarga llista de desitjos per el proper, aixó queda només per mi...
Pero si que us desitjo un bon Nadal i Feliç entrada del 2015 que ja ens convé a tots plegats...

Aprenentatge Viral

Recentment m'he tornat a re-enganxar al blog i a la fotografia, creia que era per qüestions de feina i del poc temps que disposava pero amb el pas del temps també he vist que era per falta de motivació, per saturació o simplement per falta d'evolució...

Va ser als Alps en una breu visita que vaig tormar a gaudir, doncs vaig "viure" paisatges i situacions desconegudes i aquest fet hem va despertar la "lluita" per captar la llum, per captar el moment, per captar les sensacions...

Desprès va venir Astúries, on a les cales que vàrem visitar hi havia un munt de possibilitats fotogràfiques,on vaig disfrutar de la tranquilitat de fer fotografia sense pressions, sense presses, "respirant" els llocs.

Pero a Escócia, ha sigut el summum de la vivència, on les sessions eren eternes, recordo un dia que vàrem estar fent fotos més de vuit hores seguides... Sense agoviaments, "treballant" els enquadraments sense pressa, gaudint-lo... comentant la "jugada" amb en Vicenç o en Pere, allunyant-me d'ells per no molestar o que no hem molestessin...

Pero el que mes he aprés, aquests dies al costat de dos cracks de la fotografia, observant com "treballen in situ" i repassant les seves sessions un cop arribats al b&b, on "ensenyaven en petites dosis" la seva visió dels moments abans viscuts a no conformar-me mai, a lluitar per extreu-re el màxim possible del moment, a "veure" d'una manera diferent l'entorn, a arriscar en enquadraments... En definitiva crec que he tornat millor fotogràf i espero veure o plasmar-ho en les próximes fotográfies.