Vivéncies primaverals

Fent una ullada a l'arxiu per buidar-lo de fotografies descartades, m'he trovat aquesta fotografia del famós Gorbeia i les seves fagedes...

Era la primera vegada que visitava aquest lloc, hem va costar trovar-lo i anava sobre avisat de l'ultima pujada amb el cotxe que es bastant dreta i com plovia bastant anava amb compte. Un cop arrivat a l'aparcament vaig esperar una estona doncs anava amb l'horari de Catalunya i allà l'albada es una mica més tard i per fotografiar dincs el bosc tampoc hem calia fer-ho amb les primeres llums.

Com que veia que no pararia de ploure, aquell ploure tipic de la zona, plugim fi pero que va calant... Vaig posar-me l' impermeable, vaig calçar-me les botes d'aigua i sobretot agafar el paraigües i vaig sortir del cotxe.

Al veure la fotografia i tota les demés d'aquesta sessió, recordo molt bé la sensació que vaig tenir... Estava sol, el lloc es impressionant, ple de faigs enormes, reconeixent la gran multitud d'enquadraments que s'han vist per les xarxes iq ue ja formen part de la mitica del lloc... 

La boira anava i venia lentament doncs no feia gaire vent. Només s'escoltava les gotes de pluja que queien sobre el paraigües i el soroll de les meves passes quan trepitjava algun branquilló del terra...

Aquestes són les sensacions que m'agraden, que hem fan disfrutar d'aquesta afició, d'arrivar al cotxe xop fins al moll de l'os... Aquestes vivéncies són les que hem quedarán gravades a la retina de l'ull i en la memória del cervell...

 

Egolatria versus critica constructiva...

Avui en dia qui mes qui menys esta conectat a les xarxes socials, ja sigui el facebook, el twitter. l' instagram o a d'altres i tothom hi expressa el que pensa, penja les fotos que vol i comenta el que vol.

Aquest darrer punt es el que porta mes conflictes doncs crec que sempre s'ha de fer des del respecte i des d'un caire possitiu.

Els que hem coneixen saben que sempre vaig de cara i quasi mai entro a comentar en detall una fotografia i menys una idea o un pensament doncs en tot missatge escrit a la xarxa, a part de les paraules, hi falta el to, l'expressivitat que donen contingut... 

Jo en tots aquests anys nomes m'he "mullat" amb tota la meva capacitat d'opinió en dos ocasions i en les dues ho he fet per privat doncs crec que a pesar de que no eren comentaris maleducats considerava que eren negatius i preferia fer-ho d'aquesta manera per no aixecar un debat i ser discret. I en les dues he obtingut respostes diguem-ne fora del to de cordialitat en les que jo m'he mogut i s'han ofès.

Crec que a les xarxes (i a la vida) hi falta una mica mes d'humilitat, una mica menys d'egolatria. Tothom que participa a les xarxes esta exposat i per tant ha de tenir la capacitat de rebre critiques (sempre constructives) doncs el tenir un frontpage al 500 o a fotonatura o a d'altres llocs, tenir titols de fotograf, tenir premis o simplement tenir una llegió d'amics al facebook que nomes per "educació" posen a tot un like no vol dir "que tot el que toques sigui or".

Aixi doncs el que no sapiga rebre bé les critiques (sempre constructives) li recomanaria que m'ho digues aixi no li comentare mai res, li seguire posant algun like quan "pengi" alguna cosa que m'agradi i aixi compliré l'expedient educacional...

Jo per la meva part buscaré i donare la benvinguda els que hem comentin i critiquin constructivament per apendre, per tenir punts de vista diferents, per evolucionar i per creixer... I no nomes a la xarxa!

Textures i detalls fotografics...

Ultimanent m'agrada forçar la creativitat fotografica buscant textures, detalls, extraccions... Ara es quan valoro molt més els que ho fan des de fa temps, és molt estressant, motivador, engrescador... Probeu-ho!

Abans mirava aquest tipus de fotografia i hem deia molt maca pero passava de llarg, ara les miro i les remiro i busco les subtileses, la composició, l'ull del creador... Son magnifiques, tot un mon per descobrir.

Sr. he comés els 7 pecats capitals...

Aquest darrer any 2.014, he comés tots els set pecats capitals fotogràficament parlant... I crec que finalment he retrovat el camí de la fe i he tornat per el bon camí...

He comés la gula, perque he volgut més i més, buscant una fotografia que hem satisfés, buscant un moment de llum impactant, un enquadrament increible...

He comés l'avaricia, perque quan he descobert un lloc on hi havia un bon enquadrament o una bona textura no ho he explicat als companys, i he visitat el lloc sol per poder fer una fotografia única...

He comés l'ira, perque he mirat algunes webs de fotografia, amb aquelles fotografies on tot es perfecte, l'ambient, el moment, la sensació, inclús m' he apuntat en algun d'aquests tallers on t'ensenyen a processar un moment impossible tot i que la final no he assistit...

He comés l'enveja, perque he mirat les pantalles de les cameres d'alguns companys de sortides i les hagués volgut tenir-les en la meva...

He comés la sùperbia, perque he presentat alguna fotografia en algun concurs creient-me que era una de les millors que es presentarien...

He comés la mandra, perque no m'he aixecat ben d'hora ben d'hora per anar a "caçar" la bona llum, per poder captar un moment ùnic...

He comés la luxúria, perque només he volgut gaudir de fer fotografies i no admirar el moment que estava visquent, aquests moments ùnics que ens regala la naturalesa...

Pero ara torno al bon camí, al gust de sortir d'hora, quan encara es fosc, amb el vent i la fredor de la matinada glaçant-te la cara, de conduïr escoltant música amb les carreteres buides, d'arribar al lloc i trovar-te sol i pensar que ets un privigeliat, de fer una sessió fotogràfica simplement per viure aquests petits plaers, de donar importància a aquests petits plaers...

No de "buscar" o "crear" una fotografia i arribar a casa, possar-me a hiper-processar, pujar-la a una web de galeries fotografiques i alimentar la meva sùpervia dia rera dia...

Perque jo disfruto mes del camí no del resultat...

Contaminació llumínica...

No soc un expert en fotografia nocturna, vull dir que no la practico gaire tot i que es un objectiu que voldria perseguir...
Sempre es parla de buscar cels purs, sense contaminació llumínica, pero a mi segons com i segons l'ocasió no hem desagrada...

Minimalisme al poder!

Cada cop m'agrada més la fotografia minimalista... Tot i que crec que es la més dificil de "crear" doncs us imagineu per exemple captar un detalls brillants d'una pedra on incideix les primeres llums davant un paisatge amb un cel ple de núvols espectacularment "pintats", dificil elecció, eh? o simplement fa falta un ull "artistic" que no tothom té...
En fi... Seguirem probant!

Somnis o objectius fotogràfics

Llegint l'entrada de l'amic Pere Soler, sobre els somnis...

Hi he estat pensant i realment hem seria dificil de concretar un somni, doncs sempre he anat canviant-los a mida que els assolia o que els meus interessos evolucionaven o canviaven i per tant sempre tinc varis "somnis-objectius" en ment, evidentment fotogràficament parlant, sino la llista pot ser eterna. Un que es una mica somiador!

Si interrelaciono somnis amb llocs a visitar, doncs per mi es important que els meus ulls vegin i puguin recordar aquests fantàstics llocs que la natura ens regala podiem fer una petita llista, suposo que tots triarem llocs mítics, i que actualment s'han posat de moda degut a la facilitat de viatjar.

De ben jovenet ja m'agradava visitar llocs on la presencia humana sigués minima o el paisatge sigués tant captivador que es tallés la respiració, aquests eren els meus somnis.

Aixi ja fa 25 anys que vaig visitar Islàndia, quan encara no hi havia pràcticament infraestructura turística, el següent somni-objectiu era la mítica Patagonia, on inclús les propis xilens no la valoraven turisticament i d'aixó ja fa més de 10 anys...

Un dels altres somnis era veure les aurores boreals i ja fa just quasi un any vaig poder-les gaudir... 

Crec que tothom més o menys té una llista de somnis-objectius a assolir o a visitar... Podria fer una llarga llista ràpidament... Alaska, Nova Zelanda, Antàrtida... O visitar els santuaris dels ossos polars, de les balenes, de les orques, o veure fluïr la lava d'un volcà... O vosaltres mateixos podeu continuar la llista.

El próxim... A vegades es dificil de triar, per temps, per l'economia,...