dilluns, 30 de maig de 2016

La logistica d'un viatge fotografic. (I)

Últimament  esta de moda fer una sortida o viatge fotogràfic, a les xarxes sobretot proliferen les ofertes d'organitzacions, agencies de viatges o de simplement fotografs que s'aventuren a organitzar-ne per tal de guanyar-se un sou.

Per a mi no és una opció factible ara mateix perque vull viure tot el procés d'organitzar un viatge i perque jo estic disposat a experimentar la llibertat de decidir on anar, que fer i quan fer-ho amb les seus "ets i uts" que comporta.
Encara que crec que tothom és lliure de fer el que vulgui i tot i que en certes ocasions pot ser una bona opció ja sigui per protecció, per dificultat o per logística.

Per la meva part, ja des de petit amb els meus pares sempre ens hem organitzat els viatges nosaltres mateixos, ja sigui planificant-ho al detall o anant a l'aventura. Esta clar que com més "complicat" sigui el lloc a visitar caldrà més requeriments i/o planificació doncs no és el mateix anar al llac Baikal, quasi desconegut, que anar a Canàries o Asturies. 

El primer pas per a mi, es que cal que els acompanyants tinguin semblants interessos i semblants actituds perque sobretot en viatges llargs poden sorgir mals entessos, diferencies de criteri que poden espatllar el viatge. Així doncs termes com coordinar tasques, puntualitat, proactivitat, paciencia s'han de tenir molt en compte. A vegades creus que coneixes una persona i un cop de viatge t'adones que no teniu els mateixos objectius, que l'interès fotografic es diferent i pot arruinar el viatge. No tothom vol lleva-se d'hora, passar fred, caminar tot el dia, perdre's un apat...

El segon pas, que ja he escrit altres vegades es triar el lloc on anar i el perque. No es un tema baladí, doncs cal que tingui un interès fotogràfic. Aquest tema també s'ha de coordinar amb el grup. Nosaltres normalment anem dos per facilitar aquests aspectes, pero limita el pressupost o la logística doncs en certes destinacions seria millor anar quatre per rebaixar els costos. Pero si anessim quatre imagineu-vos els diferents interessos que es generen i diferents punts de vista. Es un tema importantissím avenir-se. 
Moltes vegades he parlat amb gent de fer alguna sortida, ni tant sols viatge, i sorgeixen moltes dificultats perque per exemple un vol fer macro a primeres hores del dia i l'altre no necessita anar-hi tant d'hora per la seva técnica... I encara no hem parlat del lloc...
Esta clar que en un grup organizat aquest aspecte no es por controlar i estíc segur que sempre hi ha malsentesos i desavinencies.

El tercer pas un cop decidida la zona a visitar cal buscar una mica d'informació de possibles localitzacions, tot i que moltes vegades ja tenim informació previa que ens ha fet proposar el lloc. Básicament busco vía google Hearth i les fotos que pengen els turistes que han estat en el lloc, en webs de turisme i finalment en fotogràfs de la zona que puguin tenir una visió más acurada del que busquem.
Moltes vegades gent de la zona ens recomana llocs a visitar, sobretot cales o platges i a l'arribar allà no es en cap cas fotogénic i hem perdut el temps. Cal saber extreu-re el gra de la palla, mentre fas la busqueda.

El quart pas, és més de logistica propiament dit doncs s'ha de seleccionar els llocs a fotografiar i generar un itinerari o recorregut. Un dels punts forts que té anar per el nostre compte es que sempre podem fer plans B o inclús C, es a dir, modificar sobre la marxa si un lloc ens agrada i val la pena quedar-s'hi mes o al contrari marxar abans. 

A cada viatge ens ha passat que la planificació sobre el paper no es la realitat que et troves "in situ", com per exemple quan ens vam trovar a Escocia que vam anar a fer una localizació que ens va ploure les dues sessions programades i l'any següent vàrem voler tornar-hi i a la primera ja vam quedar satisfets de la sessió i vam poder escurçar l'estada.

O a Stromboli que a causa del mal temps vam haver de quedar-mos més dies sacrificant una altre localizació pre-establerta i anul.lar allotjaments, i agafar-ne de nous... 

I les decisions s'han de pendre ràpid, doncs com ens va passar a Escòcia teniem poc temps per agafar un ferry i voliem saber si teniem allotjament en cas d'agafar-lo, recordant que a certs llocs al novembre està tot tancat.

Un cop es té clar el possible recorregut ja podem com ara agafar bitllets d'avió si s'escau, doncs fer-ho amb molta antel.lació repercuteix en un millor cost. I despréses comença a buscar allotjament al llarg del recorregut, adaptant-los al pressupost.



Un punt clau és triar pocs objectius fotogràfics per no estressar-nos i poder concentrar-nos tranquil.lament i tenir més oportunitats de gaudir d'unes bones llums o conéixer bé el lloc i les seves possibilitats. No es pot anar a per un objectiu a cada sessió, evidentement com més especial i desconegut sigui la localizació més en compte s'ha de tenir aquest punt.


dissabte, 21 de maig de 2016

El valor d'una fotografia

L'altre dia parlant amb un amic, hem va comentar que tenia una pared i que li agradaria posar-hi una fotografia de les que faig tant xules...

La conversa va generar que li agradaria fer un viatge amb mi per poder fer fotos "xules". Jo l'anava escoltant i esperant l'oportunitat d'explicar-li el que m'ha costat cadascuna de les fotografies que he fet, siguin bones, dolentes, xules o premiades.

De fet l'hi vaig explicar les darreres aventures que m'han passat per poder fer una fotografía "xul.la":

Ultim dia del viatge a Escocia, es tant d'hora que encara no han obert els carrers i despres de fer el cheking arribem a la zona de control de passatgers i la cua es enorme, van molt lents i en Pere i Vicens com saben segur que els paren hem demanen que vigili les motxil.les fotografiques. Amb l'enrenou de tres motxil.les i jaquetes, jo perdo el meu bitllet... Els nervis estan a flor de pell...

El sopar va ser genial, estavem en José Fernandez, l'Arturo Lasso, en Pere Soler i jo, varem dir que abans de marxar cap a casa aniriem a fer una ultima sessió a Gueirua amb l'Arturo perque ell no havia estat mai i havia vingut expressament a veure-n's per coneixer el lloc. Jo durant la nit vaig trovar-me malament i al mati a l'hora acordada vaig dir que no anava, volia descansar una mica mes. A la tornada en Pere hem diu que es trova fatal... Hem patit una intoxicació del dinar... Imagineu la tornada de nou hores conduïnt cap a casa... 

Estavem pujant cap a l'estació de Gornengrad a Suissa amb el tren cremallera, gaudint de les imponents vistes i de cop en Pere surt disparat i baixa del tren i veig que les nostres maletes están a l'andana, algu les havia agafat amb l'enrenou, i les portes ja es tancaven per marxar... Un minut mes i les perdem.

Hotel a Escocia, ens va agradar tant que van voler tornar-hi al tenir que canviar el pla inicial i com ja ens coneixien els vaig trucar per reservar habitació. Ens donen una habitació ubicada a les golfes i el sostre era tant baix que per dutxar-nos haviem de posar-nos de genolls...

Estem fent fotos dins l'estuari d'un riu perdut a les Hebrides Exteriors, estavem tant concentrats i meravellats amb el que veien els nostres ulls que vam caminar molta estona per enmig de l'estuari, tant era la nostra concentració que no ens vam adonar que la marea pujava... I molt ràpid... Vam haver de correr i mullar-nos els pantalons...

Estem al ferry per anar a La Gomera, en Pedro Javier, en Pere Soler i jo mateix i en Pere truca a la persona que l'hi haviem llogat la casa i veig com en Pere es posa pàl.lid, no ens havia "entès" i no teniem casa reservada per els propers cinc dies...

Arribo a Sicilia i vaig a recollir el cotxe de lloguer i hem demana mil vuit cents euros de fiança, que despres sino passa res ja les desbloquejara... 

Estic als Alps francesos, pujant en teleferic de l'agulle du Midi, i el teleferic puja tant de cop i a tanta altura que hem vaig mig marejar i vaig estar una estona per recuperar-me i era difícil perque anava veint gent que es trovaba malament i fins i tot algu va necesitar asistencia... I en Pere no parava de fer fotos i riure...

Totalment extasiat fotografiant textures i dibuixos al bell mig del llac Baikal, no noto ni tant sols el fred i de cop sento com un tro i seguidamet un crac llarg i perllongat i de sobte veig que sota els meus peus s'obre una petita esquerda i comença a sortir aigua, miro a uns dos cents metres on el nostre guia i xofer pugen ràpidament a la furgoneta i marxen... Miro en Pere Soler que deu estar cent metres mes enllà en direcció contraria i en Roberto que està al costat meu i esta pàlid...

Cinc dies pujant a l'Stromboli per arribar sobre les set i mitja de la tarda per preparar la sessió i sobre les dotze de la nit baixar caminant dos hores cap l'hotel, sense treu-re la camera doncs el vent, el fum, la boira, la pluja no ens deixa veure el con del volcà... Nomes l'ultim día van poder disfrutar de l'espectacle i vam allargar la sessió per arribar a l'hotel sobre les cinc i mitja de la nit i el ferry marxaba a les set del mati...

I moltes més... 

No cal parlar de les largues caminades amb la motxil.la carregada de l'equip fotogràfic, de passar fred, de dormir poc, de mullar-te, de fer molts quilometres en cotxe, de tenir calor, de no poder-te dutxar...

De fer grans amics, de coneixer gent increible, de veure paisatges que mai oblidaré, de re-viure les aventures cada cop que mires les fotografies, de probar exquisiteses culinaries, de trencar la rutina de la feina, de preparar el viatge, de riure i disfrutar...

I vaig veure que no estava dispostat a fer una fotografia xul.la...

Per mi es el que dona el valor a una fotografia... sigui bona, maca, dolenta, premiada, o xul.la!