De la postal a la creativitat...

Feia molt de temps que nomes mirava fotos per el facebook de gent que segueixo i estava desconnectat de webs o d'autors que no solen pujar fotografies a la xarxa, si mes no asiduament, doncs no son dels que busquin un grapat de "likes" o no pengen "les bones" doncs les guarden per a participar en concursos...

Aquest darrer cap de setmana, m'he dedicat a veure, repassar pero sobretot a gaudir de fotografia de naturalesa en estat pur. I que en va de bé fer-ho doncs crec que hem permetrà evolucionar i fer millors fotografies.

En converses informals amb fotografs amics, sempre encara que no es vulgui es parla d'algun company o d'algun fotograf famós i de les seves fotografies, moltes vegades surten comentaris del tipus: Ha quedat encasellat, no ha evolucionat, fa postals, totes son iguals...

I en certa manera es cert, hi ha fotografs de paisatge que quan arriven a una localització fan l'enquadrament clàssic o simplement fan una fotografia técnicament perfecte o el que col.loquialment és diu una postal... Tot és vàlid evidentment.

Pero el que vaig observant ja fa temps i aquest cap de setmana m'ho he reafirmat es que la fotografia sobretot en l'àmbit del paisatge ha evolucionat molt i cada cop es presenten a concursos (crec que els concursos són els que marquen les tendències) fotografies més arriscades, més creatives (diguem-ne visio artística personal) més extractives i no els amplis paisatges perfectes de quan vaig començar a aficionar-me, on quasi bé el paisatge i el macro s'arriben a confondre.

Potser és que com diu un bon amic i amb una extensa llista de premis, cal buscar que sorprengui, i per tant les fotografies aerees, les extraccions de Rio Tinto... estan sobresortin a horas d'ara. Lluny queden les fotografies d'aurores boreals, les d'Islàndia, les del cels veremos, les de via láctea... Que será el següent?

L'únic que cal tenir en compte, es fer rutllar la màteria grisa del nostre cervell i tenir una mentalitat oberta... I sobretot no presionar-se en buscar la fotografia guanyadora.

Chamonix

Havia estat per la zona fa molts anys, quan era petit visitant la Mer de Glaç i hem feia il.lusió tornar-hi per veure després de quasi 35 anys com havia canviat i quins records en venien a la ment.

La veritat es que recordava molta més neu a la Mer, tot i que aquest cop no vaig baixar fins la cova de gel  pero ho veia des de l'altre cantó de la vall i en quant al poble, dir que es encantador, molt ambient al vespre per sopar, ple de restaurant tipics i cafeteries. Recomanable per fer-hi una visita.

Pero la nostra aventura era d'alta muntanya, concretament al refugi du Lac Blanc, on teniem el Mont Blanc i les demes montanyes just al davant.

Només arribar ja vam tenir el segon esglai, el primer va ser a mig camí que ens pensavem que teniem la roda punxada, al final després d'inflar-la no va ser res, doncs era l'ultim dia que funcionaven els remuntadors, aixi doncs ens tocaria baixar a peu els mil i pico metres de desnivell i des d'allà es veien moooolt drets.

Després de pujar i de caminar fins al refugi amb tot el pes de la motxil.la i d'una calor inesperada, veiem un espectacle que quasi ens fa girar cua. Sense exegerar hi havia unes cent persones per els voltants, la cuina del refugi anava a tope amb les "omelettes" i el seu famós pastis d'aranyons.

Vàrem decidir tenir paciència i sobre les quatre de la tarda com per art de màgia va desapareixer tothom i la pau va invaïr el lloc. Uffff ! que bé s'hi estava. Ara només faltava tenir sort amb les llums. Pero no teniem pressió doncs hi estariem dos o tres nits depenen del grau de satisfacció.

Ens esperaven dies de fotografia, de caminades exploratories per la zona i pastís d'aranyons

Alps: Any II, logística

Aquest any tornava a visitar els Alps, tal com havia fet l'any passat amb en Pere Soler, on les localitzacions eren de fàcil accès i per tant la logistica no era un problema. Aquest era el principal escull d'enguany, hi havia una localització en un refugi d'alta muntanya i l'equipatge que ens haviem d'endur, doncs ens condicionava moltissim l'estada de 2/3 dies que voliem fer.

En Pere ha fet una entrada al respecte de la seva opció. La meva va ser més conservadora, doncs primer volia provar in situ les necessitats i opcions que es generen.

Així tenia que encavir el següent material fotogràfic:

Camera Fotografica Mk III
24-70 f4
70-200 f4
16-35 f2,8
Bossa de filtres
Cable disparador
Tres Peus
Bateria auxiliar
Targetes SanDisk
Bossa protectora de Pluja
Porta filtres

A mes a més de la roba:

Anorak pluma plegable
Samarreta tècnica
Samarreta tèrmica
Polar prim
Paravent
Jaqueta transpirable
Pantalons tèrmics (al final no utilitzats)
Una muda roba interior de recanvi
Gorro
Guants seda
Guants Gruixuts
Buff
Necesser (pasta dents, dentrific, desodorant i sobre sabó)
Tovallola mitjana

La qüestió era triar entre morxil.la tècnica de muntanya o motxil.la fotogràfica? Vaig decidir-me per la motxil.la fotogràfica a falta d'una opció més adaptable, sobretot quan estem paralnt d'una sortida de dos o tres dies.

Vaig col´locar tot el que vaig poder encavir en els forats de l' interior de la motxil.la i l'altre ben plegat al compartiment auxiliar. i a l'exterior portava el tres peus i el pluma.

El pes era acceptable doncs la Vertex es molt comode i un cop al refugi al existir guixetes podia deixar sense problemes la roba i/o material fotogràfic sense patir.

La meva valoració final es que falta una motxil.la especifica per a sortides d'alta muntanya/trekkings per a fotogràfs i accesible económicament, doncs la Rover s'enfila fins als quasi tres-cents euros i segons hem diuen esgotada. 

Amb l'opció escollida m´he sentit comode i no he trovat a faltar res, tot i que l'espai es justissim i s'ha de valorar i escollir molt bé tot el que s'ha de portat pero alhora de fer fotografia es molt agraïda.

De cara a una altre vegada, sobretot depenen del tipus de refugi i els serveis que s'hi donen hauré de valorar l'altre opció.