Preparant una selecció de fotografies per presentar-me al Montphoto, veig que fa temps que no faig fotografies de paisatge amb cels de colors estridents, d'aquelles que com ja sabem tots ens diuen si porta photoshop, si son irreals, per l'estridencia dels colors...
Llavors he analitzat que faig últimament fotográficament parlant i detecto un canvi... Els paisatges oberts ja no hem motiven tant, potser es momentani o és una evolució... Temps al temps.
Recordo quan vaig començar a fer fotografies recordo que només buscava cels de colors sense primers plans, llavors vaig introduïr el primer pla i ara veig el mon en miniatura, només penso en detalls, extraccions...
Potser es per a la sobresaturació de fotografies de paisatge on crec que tot esta fet i mastegat, les localitzacions estan trillades i repetides, els fenomens tipus aurores afarten, etc...
Pero en el món de les extraccions i de la miniatura, la creativitat esta per explotar i hem motiva molt...