dilluns, 16 de febrer de 2015

Textures i detalls fotografics...


Ultimanent m'agrada forçar la creativitat fotografica buscant textures, detalls, extraccions... Ara es quan valoro molt més els que ho fan des de fa temps, és molt estressant, motivador, engrescador... Probeu-ho!


Abans mirava aquest tipus de fotografia i hem deia molt maca pero passava de llarg, ara les miro i les remiro i busco les subtileses, la composició, l'ull del creador... Son magnifiques, tot un mon per descobrir.

diumenge, 1 de febrer de 2015

Sr. he comés els 7 pecats capitals...

Aquest darrer any 2.014, he comés tots els set pecats capitals fotogràficament parlant... I crec que finalment he retrovat el camí de la fe i he tornat per el bon camí...

He comés la gula, perque he volgut més i més, buscant una fotografia que hem satisfés, buscant un moment de llum impactant, un enquadrament increible...

He comés l'avaricia, perque quan he descobert un lloc on hi havia un bon enquadrament o una bona textura no ho he explicat als companys, i he visitat el lloc sol per poder fer una fotografia única...

He comés l'ira, perque he mirat algunes webs de fotografia, amb aquelles fotografies on tot es perfecte, l'ambient, el moment, la sensació, inclús m' he apuntat en algun d'aquests tallers on t'ensenyen a processar un moment impossible tot i que la final no he assistit...

He comés l'enveja, perque he mirat les pantalles de les cameres d'alguns companys de sortides i les hagués volgut tenir-les en la meva...

He comés la sùperbia, perque he presentat alguna fotografia en algun concurs creient-me que era una de les millors que es presentarien...

He comés la mandra, perque no m'he aixecat ben d'hora ben d'hora per anar a "caçar" la bona llum, per poder captar un moment ùnic...

He comés la luxúria, perque només he volgut gaudir de fer fotografies i no admirar el moment que estava visquent, aquests moments ùnics que ens regala la naturalesa...


Pero ara torno al bon camí, al gust de sortir d'hora, quan encara es fosc, amb el vent i la fredor de la matinada glaçant-te la cara, de conduïr escoltant música amb les carreteres buides, d'arribar al lloc i trovar-te sol i pensar que ets un privigeliat, de fer una sessió fotogràfica simplement per viure aquests petits plaers, de donar importància a aquests petits plaers...

No de "buscar" o "crear" una fotografia i arribar a casa, possar-me a hiper-processar, pujar-la a una web de galeries fotografiques i alimentar la meva sùpervia dia rera dia...

Perque jo disfruto mes del camí no del resultat...