diumenge, 17 de febrer de 2013

Flexibilitat fotográfica

Ultimament he llegit alguns blog on es descriu la necessitat de planificar i organitzar les sortides per aconseguir aquella fotografia desitjada, i en d'altres la necessitat de modificar les idees inicials un cop les condicions que tenim no son les esperades. Tenen tota la raó.
A vegades ens entra la obsessió per una localització i dintre d'aquesta mateixa busquem nous enquadraments pero  quasi bé sempre són petites variants, diferencies de llums... Pero els elements principals són els mateixos.
L'altre dia vaig visitar la cala Canyet al costat de Palamós, feia mar de fons i per tant l'enquadrament que buscava no podia fer-se sino hem volia mullar, vaig mirar l'altre que tinc "ullat" pero també hem mullaria, o sigui que va ser el moment de buscar nous reptes.
Just al costat hi ha un mirador, vaig inspeccionar les roques del fons on hi picaven les onades i al cel hi havia uns quants nuvolets desperdigats. Encara era una mica d'hora per a les bones llums, així que vaig decidir sentar-me a la vorera del mirador i gaudir una mica de l'espectacle de la Costa Brava tot esperant l'aribada de les llums, sabia que tindria "una mica de color".

Per a la primera fotografia vaig fer servir el 70-200 f4, després de tants anys portant-lo a la motxil.la per fi el faig servir i molt últimament, doncs vaig veure que la roca quedava una mica il.luminada per les ultimes llums


 Per aquesta vaig fer servir l'angluar 16-35 per buscar més amplitud i incorporar-hi les illes Formiges


dissabte, 2 de febrer de 2013

Reflexes del Fluvià

Feia temps que no anava a aquest lloc i l'altre dia vaig decidir-me anar a donar una ullada doncs dies enrerra amb el temporal de vent pensaba que potser hi hauria algun tronc varat a la vora del riu just a la desembocadura al mar.
La llàstima es que sempre queden a l'altre vora del riu i es molt més complicat treure'n alguna fotografia, sobretot perque tens just a davant el camping Almatà i al fons les llums de Roses, a part que s'ha de caminar uns 10 minuts per la sorra de la platja.
Aquesta fotografia en canvi, el cotxe el deixes a 100 metres, la qual cosa et permet anar-hi amb el temps just, es a dir, en aquesta sessió des que vaig sortir de casa i vaig tornar-hi només va passar una hora. Dir que les llums rosadetes que van venir després no les vaig aprofitar doncs el reflexe al bassa ja no sortia.
En deixo una horitzontal i una vertical a veure quina us agrada més.