dimarts, 30 d’octubre de 2012

Vall de Pineta

L'any passat, buscant nous estímuls i noves visions de llocs, volia anar a Ordesa, pero al final per una cosa o altre no vaig poder anar-hi. Així que aquest any volia treu-re'm l'espina... Durant uns dies anavem parlant amb alguns companys per fer-hi una visita pero al final no ens vàrem poder coordinar... 

Al final, a l'últim moment, vaig decidir marxar sol, sortint dijous tarda i tornant dissabte migdia. Insuficient per unes bones sessions pero suficient per fer-te una idea del lloc i tornar-hi l'any vinent amb les idees més clares.

Com que el trajecte era llarguet, vaig posar-me un cd de la Shania Twain, rememorant tot de records de la tardor, de Halloween... de la meva estança a Canada on allà és una gran estrella i la tardor es espectacular. Vaja l'ambient i la música enllaçaven molt bé amb els records.

Esperava uns dies emboirats, amb pluja i potser una mica de llum... I quasi l'encerto plenament doncs nómes hem va faltar una mica de llum.

Ben assessorat vaig decidir-me per la Vall de Pineta, potser un gran desconegut, pero l'espectacle va valdre molt la pena, potser més per als ulls que per el "botí" que he portat, pero tot aixó que m' enduc a la memòria.


Realment el dijous a la nit va ploure molt, moltíssim, i al llevar-me no sabia canviar de plans, doncs volia pujar fins un lloc elevat per agafar una millor visió panoràmica. Un cop presa la decisió, vaig pujar de nit, plovent i sortejant tot d'escorrenties d'aigua... Un cop a dalt quan ja començava a clarejar vaig adornar-me'n que no havia valgut la pena doncs la boira no deixava ni tant sols entreveure les siluetes. Això si, de pinetells i rovellons vaig veure'n com mai, llàstima que no portava res per agafar-los.




Desprès un cop a baix, vaig decidir vistes les opcions, anar a visitar altres llocs a mode d' exploració amb el cotxe doncs seguia plovent i la boira ho tapava tot.




A la tarda vaig tornar a la Vall de Pineta i allà vaig trovar-me en Jep Flaqué i vàrem estar xerrant i comentant la jugada. Allargant-ho amb sopar inclòs afegint-s'hi en Chabier Lozano. Realment una bona estona parlant de molts temes, no només de fotografia.


L'endemà la "cosa" semblava ben encaminda pero res, les nuvolades ens van fer la guitza i jo vaig decidir marxar cap a casa... Pero de ben segur que l' any vinent tornaré a fer-hi una visita.