dimecres, 30 de maig de 2012

Buscant boires...



 

Dilluns passat, arrivo a casa sobre les 14 hores mentre escoltava el butlletí de les notícies i especialment l'apartat del temps. Indiquen tamborinada de tarda sobre comarques de Girona i nord de Barcelona, o sigui per la zona del Montseny. Miro el cel en direcció allà i veig que realment s' hi acosta una nuvolada que arriva de la Garrotxa.

Entro a casa, dino ràpidament i agafo els "trapaus" fotogràfics. I surto pitant. Tinc "mono" de boires" i intueixo que si plou en surtiràn.

Conduïnt per agafar l'eix des de casa, el cel es va posant negre.

Agafat l' eix, comença a pedregar que pateixo per la xapa de la furgoneta, inclús penso en para sota  d'algún pont pero ara mateix no en veig cap de proper.

Segueixo endavant...

A mig camí, l' aigua cau a plom pero el Montseny es ben clar, encara que la tempesta s' hi acosta. Vaja anem tots dos cap allà.

Per l'eix, hi ha una vista que m'agrada molt del Monseny, pero clar qui para al mig d'aquesta carretera de país tercer mundista? Hi ha una llum especial, una llum rassant per sota de la negror enfurismada que omple la vista. Quin espectacle, i jo a dins al cotxe.

Finalment arrivo al desviament per començar al pujada al Montseny, encara va plovent pero no tant, es prepara per descarregar una de bona segur!

M'ho jugo, poso els quatre intermitents i baixo de la furgoneta, obro la porta del darrera que es tipus "portó" que m'aixopluga per fer un parell de fotografies, els temps just perque no apareguin els mossos o algun esbojarrat amb el cotxe. Ja no és aquell moment de llum tan especial.

Reprenc la marxa cap amunt. Finalment mentres estic a dalt descarrega amb força, jo escoltant tranquil.lament música al cotxe, esperant el moment oportú... 
Finalment desideixo anar a alguna localització i esperar allà doncs sembla que la pluja amaïna. Camino per entre tolls d'aigua, el terra esta ben xop.

Torna  a ploure amb força i les boires no surten per enlloc. Plou tant que decideixo no treure la càmera i tornar al cotxe i cap a casa.

Es el que té aquesta nostra gran aficció, més fracassos que encerts. Pero mai desistim!

dimecres, 23 de maig de 2012

Arrels


Estic cansat de tantes sessions de fotografia marina, ja no hem motiva com abans i per tant durant una temporada no anirè a "visitar" el mar, al menys el Mediterrani.

Ara com ja sabeu hem motiva el tema macro-floral i el bosc, que aquests dies esta despertant amb fúria continguda.

L´ultima sessió que vaig fer pero es del pont de principis de maig... sembla una eternitat. Aquell dia com ja he explicat en anteriors entrades, vaig arribar molt d' hora a la localització, pero per la idea que tenia al cap li faltava un parell de setmanes, per carregar-se de fulles i donar aquell color verd radiactiu que tat ens agrada i busquem amb ansietat. Pero tenía un altre element important, la boira.

Primer vaig començar amb un enquadrament obert, que ja tenía "treballat", des d'una posició baixa per realçar les branques.


Pero, no m'acabava d'agradar, aquest cop buscava alguna cosa més, alguna cosa diferent. Així doncs vaig buscar una enquadrament més tancadet, i sense les branques doncs per moments la boira de la part superior hem cremava la imatge de tanta llum que desprenía.




Aquest ja era un altre cosa, la boira del fons m'agradava com "tapava" el bosc, pero volia un primer pla molt més potent, més expressiu, així que he vaig acostar més i vaig desplaçar-me una mica a l'esquerra per tal de fer sortir l´altre faig marcant un pla intermig...








Aquesta ja m' agradava més. pero potser un pla encara més tancat i el primer pla més proper potser li donava més "càracter" a la fotografia, doncs sempre m' han atret les arrels nues dels arbres, hi ha tot un món allí.
Així que no us extranyi que faci alguna entrada amb fotografia de detalls d'arrels...




La proxima entrada sera el "com es va fer", encara que la qualitat de la fotgrafia no es gaire digne, val la pena com a document.



dijous, 17 de maig de 2012

Cephalanthera longifolia (Currià Blanc)

Aquesta és la primera orquidía de la que vaig tenir coneixament real del que era, potser o molt segurament l' havia vista abans, però no era conscient del que veia, o si més no ho mirava amb uns altres ulls.

Des que estic "entusiasmat" amb el macro de flora, els meus ulls ja no miren tant al cel sinó a terra, vigilant de no trepitzar , o buscant detingudamentun especímen. Si més no ara ja no m' entrebancaré més.

La veritat es que un cop identificada, n' he vist per molts llocs, sobretto als vorals de la carretera, doncs amb aquest color i la seva grandària són fàcilment identificables visualment.




L' ùnic inconvenient que hi trovo és la dificultat de fotografiar aquests blancs de la flor... La veritat es que vaig estar-hi una bona estona, practicant l' art de la paciència, la búsqueda de petits detalls lluminícs, de subtileses tècniques.


Dos fotografies quasi iguales peró amb un processat una mica diferent, la primera es més suau i la segona una mica més agressiu, la veritat es que totes dues m'agraden pero potser la primera seria un rimer pas per desenvolupar el meu estil...

dilluns, 14 de maig de 2012

Limodorum Abortivum

Primers intents dins la disciplina macro de flora...

Fa molt temps que tinc el 100 f2.8 macro i no el feia servir, bé al principi de tenir-lo pero aviat vaig passar-me al paisatge. Suposo que no estava preparat per aquesta disciplina exigent en paciència i en fixar-se en els petits matissos.

Amb el pas del temps i el naixament de la meva filla, el temps comença a escurçar-se, sobretot si tenim en compte els horaris i els desplaçaments que s' han de fer, pero a més ara tinc una mica més de paciéncia i concetració per a tornar a intentar-ho.

Sempre m' ha agradat la bellesa i delicadesa de les flors silvestres pero veia fotografies de les orquídies i sabia que tenien una "àurea especial". Així doncs vaig estar buscant alguna informació per internet i alguns "experts" de la zona per tal de poder-les identificar els exemplars. I com a últim pas vaig quedar amb la Susss per tal de que m' ensenyés alguna de veritat doncs fins aquell moment només les havia vista digitalment. També hem va donar alguns consells i trucs per a la realització de les fotografies.

El següent pas, profitant passejades amb els gossos he buscat intensament alguna localització propera a casa per poder practicar, he recorregut tots els racons que podia, i he tingut éxit! N' hi ha molt a prop de casa, fins i tot hi puc anar a peu. Es clar que després vindrà, voler-ne més, i per tant hauré d' expandir-me territorialment.



Ara puc dir que m' he tornat a enamorar de la fotografia, doncs aquests exemplars tant delicats són simplement una meravella de la natura! I tot just n'he identificat quatre...

El següent pas serà trobar el meu propi estil per transmetre aquesta bellesa.


dimecres, 9 de maig de 2012

Dos grans Moments.

En la fotografia de paisatge, un dels millors  ambients que es pot captar són les boires. L'any passat vaig poder gaudir varis d' aquests moments. 

Un d'aquests moments va ser el passat 4 de novembre, en plena explosió de colors al Montseny. Recordo que la nit abans havia plogut molt, amb ratxes de forts vents. Així doncs mentre conduïa cap a la localització, sobretot des del coll de Sant Marçal fins a Sta Fe, la carretera estava plena de fulles i de petites branques que havien caigut a causa del vent, encara plovia i la visibilitat a les sis de la matinada i amb la boira era molt escassa. Vaig baixar la finestra i una bona glopada de fred va entrar a dins del cotxe...

En arribar al lloc vaig esperar-me una bona estona, doncs arrivaba una mica d' hora i no volia estar a fora amb la que queia, més temps de l' imprescindible. Peró tenia una mica de por que un cop arribat allà, tenir les condicions óptimes per una bona sessió fotogràfica, la boira no s' estigués quieta alla.

Al final vaig baixar del cotxe, vaig posar-me una capel.lina, el paraigües, les botes d'aigua i vaig caminar a la llum d' una llinterna cap al lloc escollit.
L' espectacle que veien els meus ulls mentre anava cap el lloc escollit era captivador... Que maca és la natura, el silenci, el repicar de les gotes al paraigües...




Mentre conduïa cap a casa, vaig pensar mentalment que tenía que tornar al mateix lloc però per captar un ambient de primavera, amb aquella boira verda que es genera amb la sortida de les primeres fules.
El passat pont de primers de Maig, es donaven les condicions idonies, tot i que m' esperava trovar-me un munt de gent que haguès tingut la mateixa idea que jo, peró no. Vaig estar sol un altre cop. Vaig gaudir un altre cop de la soletat, de viure i respirar un moment únic, aquest cop millor amb una idea pre-concebuda.




Realment, es increïble com pot canviar un indret al llarg de l' any!
Quant ja marxava, vaig creuar-me bastants cotxes que pujaven... L' espectacle ja savia acavat, anaven tard.