dissabte, 31 de desembre de 2011

La meva primera panoramica.





Per despedir l' any i entrar amb bon peu al 2012... Us deixo la meva primera panoramica feta l' altre dia en companyia d'en Gorka i d'en Sergi, als Cingles de Tavertet.

Vàrem tenir molta sort, doncs hi havia boira i el cel durants uns pocs instants es va tenyir una mica, el que si no ens va perdonar va ser el fred.

Salut i sort per el 2012.

dijous, 29 de desembre de 2011

El pasado refuerza el futuro


Hoy conduciendo para casa después de una sesión en una nueva localización, junto con Gorka y Sergi, pensaba en como enfocar esta entrada.

Pensaba que quién más o quién menos tiene cadáveres en el armario, fotográficamente hablando claro esta. Yo por desgracia o por suerte perdí mis muchísimos cadáveres al estropearse el disco duro y no tener copia de seguridad (la verdad es que a parte de las fotografías de los viajes que había realizado, casi todo lo demás no valía el esfuerzo de hacer la copia, bueno... al menos esto pienso ahora))

Pero como en esta época quién más o quién menos hace balance del pasado para encarar el futuro, así que "rebobinaba" mentalmente mis inicios fotográficos, el porqué, el cómo y el cuándo...
Así que he recordado un hosting dónde tenía algunas fotos colgadas de mis inicios. Que tiempos aquellos... sin la presión competitiva! jajajajaja.

Así mis inicios fueron en dos dimensiones, es decir, sólo plasmaba cielos, más o menos bonitos o curiosos, "tiraba" en formato jpeg y el procesado era mínimo.  




Prácticamente siempre son fotografías realizadas mientras paseaba el perro en zonas cerca de mi casa, vaya que hasta el perro se agobiaba de esperar a las luces adecuadas sin poder husmear. (Además como podéis por aquel entonces ya era del Barça...jajajaja)



Y en la consecuente evolución personal, fui introduciendo la tercera dimensión, es decir, el volumen en mis fotografías, presentando la que considero la primera fotografía que me gustó (aunque hoy por hoy le veo muchos peros) y no os cuento la sensación que tuve al empezar a ver surgir la niebla de la nada e ir ganando terreno acercándose hacía mi. Allí la fotografía de naturaleza ganó un adepto mas.





Luego vino un cambio de residencia y de trabajo con lo que se abrió un paréntesis en la afición, para retomarla otra vez hace un par de años. Pero los resultados no me acababan de convencer del todo pues siempre he sido muy exigente conmigo mismo en el trabajo y esa exigencia aún no la había trasladado a la fotografia, hace unos meses que he empezado una metodología más exigente de workflow y empiezo a estar contento con lo que veo en el visor, pues aún a pesar de ser un hobby la implicación tiene que máxima.

dimarts, 27 de desembre de 2011

Article a la revista LNH nº 4

El fet de llevar-te a hores intempestives, de conduïr varies desenes o fins i tot centenes de quilómetes, de passar fred , de suportar les picades de mosquits, de caminar carregat dels nostres "estris" a l' esquena, de cóneixer bons companys de viatge... per aconseguir una bona fotografia,és el que m' anima a seguir a repetir-ho constantment.

A vegades pero hi ha altres satisfaccions paral.leles que també contribueixen a omplir el dipósit de carburant d'aquesta aficció tant dura.

Una d' aquestes satisfaccions és una proposta que hem va arribar del Javier Alonso per escriu-re un reportatge sobre la Costa Brava, proposta enverinada, doncs vaig tardar bastant a decidir com enfocar-lo.

Molts fotogràfs coneixen la zona i per tant tenen criteri per opinar i d'altres no en saben gaire bé res i va ser a aquest últim col.lectiu que vaig decidir introduïr la nostra costa per tal de fer-se una idea de que es trobarán si la visiten.



dimecres, 21 de desembre de 2011

Les llums del 2012




Estava guardant aquesta fotografia per una ocasió especial doncs la història que té la darrera és si mes no  significativa o en podriem treu-re un missatge.

A Girona havia plogut tota la nit, el que hem diem col.loquialment a "bots i barrals" (no sé si s'escriu així) i al llevar-me no tenía cap intenció de fer una sortideta fotogràfica llampec, peró vaig veure que el cel de Girona estava ennubolat i la contaminació llúminica els tenyia.

Vaig pensar que en seria una bona oportunitat per treu-re el cap per la costa... de camí pensava on anar doncs la veritat es que la zona ja la tinc bastant trilladeta. Al final vaig decidir anar a la Cala del Paller, on hi ha pocs enquadraments pero no tenía cap fotografia que m' agradés de lloc.

Aparcant el cotxe, vaig veure un cel carbassa fruit de la contaminació llúminica de Platja d'Aro i vaig correr cap la cala doncs m'estava perdent les bones llums.

Feia vent i els núvols corrien molt, pero intuïa que el "divertimento" duraria poca estona doncs els núvols s'acavaven. El moment va durar 5 minuts i escaig, vaja el temps de fer quatre fotografies.

A mi, quan la miro, hem transmet varis missatges codificats, l'efimer de les coses, en que hem de disfrutar el moment que vivim, que hem de fer cas de la nostra intuïció, pero per damunt de tot en que hem de perseguir les nostres llums o il.lusions.

Així doncs us desitjo que troveu les vostres llums aquest proper 2012.

BON NADAL i FELIÇ ANY 2012

divendres, 16 de desembre de 2011

Les cames m' han fet "figa"...

2'30 de la matinada els porticons de les finestres peten de valent degut al fort vent.
3'00 de la matinada els gossos no paren de cridar per el vent i els sorolls que provoca.
3'15 de la matinada amb uns ulls com un mussol engego la televisió, no foten res de bó, com sempre.
6'00 de la matinada sento un soroll continuat i repetitiu, és el despertador que m'avisa que m' aixequi.
6'15 de la matinada enfilo la carretera... no tinc el cap clar per decidir si "tiro" cap a Lloret o cap a Platja d'Aro.



La idea inicial al vespre era anar a Lloret per una sessió pero amb el vent, intueixo que farà mala mar, res a dir, al contrari, és el que busco pero tambe penso que per la zona les cales son petites i amb mala mar no ho trovo recomanable visitar-les i més anant sol. Escullo direcció Platja d'Aro i guanyo temsp per pensar de nou la localització. A Cap Roig ja vaig estar-hi l' altre dia, o sigui que busco una altre a més amb el vent hauria de ser un lloc sense vegetació a causa del moviment que es genera amb vent.

Decideixo anar al Cavall Bernat a veure que tal esta, veig que hi falta sorra i a mé slaplatja esta molt trepitjada i torno a pensar on anar i cada cop tinc menys temps.

Decideixo anar com últim recurs al Paller, tot i que és un cala tancadeta i hem puc perdre la bona llum inicial que ja s' intueix i pinta bé.

Sempre baixo per Roques Planes doncs ho trovo més fàcil d'accedir-hi, però un cop allà veig que podria fer una estona Roques PLanes i després anar a Paller... Dit i fet!

Ahhhhhhhhhhhhh nois! Un cop situat comença un espectacle de llum, de colors, de vent, d' onades impressionant. Vaja que les cames hem feien figa.

Tenía el cap entervolit pero de cop m' ha passat. Decidir un bon enquadrament, un bon enfoc, pujar una mica l' ISO, el diafragma... clic clic clic...

Corrents canvio de lloc i d'enquadrament... clic, clic, clic... Ja ni penso en anar a Paller, ara no puc perdre aquest temps preciós.



Així una mitja hora llarga... la més impressionant en molt de temps. Quin espectacle!

Tinc l'adrenalina que hem surt per les orelles, el cor hem batega com els canons de Navarone... quin stress!

Genial!

Recullo els "trapaus" i somriguent pujo l' escala camí cap el cotxe... Hem arregat el començament del dia!

dijous, 15 de desembre de 2011

Presentació en societat...

Primer de tot dir que hem fa molta il.lusió escriu-re aquesta entrada doncs el treball previ que hi ha fins a arribar aquest punt ha sigut llarg i sobretot enriquidor.

Ha sigut un treball d' equip on tothom ha aportat el seu granet de sorra per poder crear aquest projecte, recordo fa varis mesos quan va sorgir la idea, que posteriorment a dalt del Midi d'Ossau és va començar a concretar... i després de "milions" de mails llegit i escrits es fa realitat.

Resulta que tot aquest procés només és la punta de l'iceberg, és el començament d'una filosofia compartida, d' una visió de la natura, d' una manera d'entrendre la fotografia... i que ara volem mostrar i traslladar a aquest projecte.

NORTH PHOTO TOURS és el projecte.


Un grup d'apassionats a la fotografia de naturalesa, que vol apropar una nova manera de fer tallers fotogràfics, molt més pràctics, molt més flexibles, més personalitzats.
Per més informació:     www.northphototours.com




I aqui us deixo un video amb algunes fotografies fetes per nosaltres.







dimecres, 14 de desembre de 2011

Sensacions costanenques...

Desprès de l' estrena de la nova "temporada" de la web, alguns amics m' han comentat ja sigui al mateix blog, via mail o "soto voce"que hem faltava omplir la galeria de muntanya. Només agraïr l'esforç de fer-hi una ullada i el més important comentar-m'ho.
Ben cert, és un propòsit a tenir en compte per el 2012...

Però és que la costa té aquell encant indescriptible del sentir dels primers crits dels ocells que comencen a sobrevolar-la amb les primeres clarors, els "patacs" de les onades contra les roques o tan sols contra la sorra, el soroll de l' aigua com s'escola entre les codols, la sensació de sol.litud a l'hivern, la descoberta d'un nou paisatge moldejat per les onades després d' un temporal i un llarg reguitzell de sensacions que de ben segur tots tenim.

Us deixo aquesta fotografia feta avui mateix perqué hi penseu.








8 i 7 minuts del matí
400 IS0
86"
f8


dilluns, 12 de desembre de 2011

dissabte, 10 de desembre de 2011

Web actualitzada 2011

www.estevegarriga.com

Diuen que per realitzar-se i abans de morir, has d'escriu-re un llibre, plantar un arbre i tenir un fill... Jo al ser bastant materialista afegiria masses coses més, per tant deixem-ho així...

Una de les petites coses que vaig "crear" i que hem va fer molta il.lusió va ser la meva web. VAig estar molts dies intentant triar un disseny que m' agradés, que fos molt senzill, quasi minimalista i fàcil de navegar-hi... Al final el vaig trobar.

El procés d'omplir de contingut, partint de cap experiéncia ni coneixament va resultar una mica frustant i alhora interessant, doncs hi ha moltes decisions a fer, des d'escollir l'allotjament, el domini...

Avui i després d'un any de no tocar-la, l'he actualitzada amb un recull de fotografies. Potser no agradarán algunes de les fotografies, potser no están parametritzades segons els cànons de composició imposats o per els gustos de moda actuals... mes ben igual, a mi m'agraden, en porten a la mèmoria bons moments i moltes sensacions que he tingut mentre les feia, bones i dolentes, des del patiment al Midi d' Ossau perquè no acabava d'agafar-li el "tranquillu" a la nova càmera a una magnifica albada de color taronja tot sol a la Costa Brava...

Però sobretot amb el que hem quedo és amb la qualitat humana de la majoria de gent que la fotografia m'ha fet conèixer...

Així doncs a falta d'alguns retocs que afegiré properament, el que la vulgui mirar i criticar (i sobretot fer-m'ho saber) que la disfruti... o no!



dissabte, 3 de desembre de 2011

La primera vegada...

Sempre dic que en la fotografia de paisatge "artística", fa falta la conjunció dels astres per obtenir una bona fotografia, i no parlem del que en diem un "fotón".


A part de la tècnica de realització, que s' ha d' adaptar a la situació que tens al davant o vas programat en la búsqueda d' una determinada fotografia que has "visualitzat" previament abans. Estic parlant de la presa de desicions en la velocitat d' obturació, en l' ISO escollit, ùs dels filtres, en el diafragma, en l´ùs l'angular o el tele...


Personalment distingeixo dos tipus de sortides fotogràfiques, les preparades i enfocades en la búsqueda d'una fotografia visualitzada previament o en la sortida per mantenir-se en forma, ja sigui en companyia o sol.
Aquesta última, per qüestions de feina la practico bastant doncs és difícil programar-la. Es en aquestes situacions on la programació prévia és molt bàsica, l´ únic que programo és el lloc.

Últimanent he llegit varis blogs on es parla del cansament de visitar els mateixos llocs, de la falta motivacional i per tant es genera la necessitat de tenir en cartera un bon reguitzell de localitzacions per anar variant i de tant en tant afegir-n'hi alguna de nova. 

Així doncs a vegades hem dedico a buscar noves zones de "caça" sense ni tant sol portar la càmera o si més no m' enduc la compacta, doncs a part de la comoditat hem serveix per visualitzar la zona un cop arribo a casa i fer-me un dibuix mental. (No us penseu, que tot just ho he fet un parell de vegades)

Aquest és el cas que ocupa aquesta entrada. Vaig visitar aquest lloc fa unes quantes setmanes i vaig quedar gratament sorprès, tot i que no vaig baixar el penya-segat. Ahir per fi tornava a la zona per feina i vaig convinar-m'ho per arribar d'hora i fer una sessió fotogràfica.

Un cop a baix, et dones compte de com canvien les coses amb una perspectiva diferent, de la dificultat de trobar un bon encuadrament sense un bon coneixament de la zona. (A mi personalement la primera vegada que visito una localització nova hem costa obtenir una bona fotografia o si més no que n' estigui content). Vaig probar varies opcions i la veritat es que no hem satisfeien, tot i que la llum era molt dura encara.

Realment hem vaig donar compte de que en aquest tipus de disciplina, es necesària la sort divina o  una conjunció astral per tenir tots els parametres perfectes dins de l'enquadrament escollit de llum, d'onatge marítim, d'un cel amb volum, de no tenir cap pescador o persones passejant. Es a dir, no només amb l'enquadrament és suficient.



En aquesta fotografia, va passar-me aixó, tenia un enquadrament que hem satisfeia peró tenía un pescador dincs la zona, el cel era pla i no hi havia quasi ones. Estava decidit a marxar quan va començar a bufar una mica de vent i voilà! 

Deu minuts més tard tenía tot de cara. només agraïr el pescador que amablement es va canviar de lloc.