diumenge, 9 d’octubre de 2011

Cataclisme tardorenc

Aquest cap de setmana i desprès de varis dies o setmanes (ja he perdut el compte) d'anticicló, de calor innusual, de cel ras, de cap núvol... el sr. del temps ens anunciava molt de fred, vent, pluja... vaja suposo que
amb les ganes que tots tenim de que arribi la tardor, vaig "entendre" que vindria un cataclisme.

El primer que vaig fer es omplir el rebost per si quedavem "sitiats", vàrem anar a recollir algunes pinyes per els voltants de casa que van molt bé per encendre la llar de foc, (s'esta molt bé amb la seva escalfor, menjant alguna torrada amb escalivada recient feta amb la seva brasa... Tant que fins i tot sacrificaria un bon cel rogent! hehehehe)




De segon, vaig anar a una nova localització, doncs sempre va bé canviar una mica de zona. Vaig arribar amb una mica d' antel.lació per allò de probar nous enquadraments i /o perspectives, i vaig anar fent estona per la bona llum. La cosa s' animava però no gaire respecte a les expectatives del sr. del temps. Només feia vent de tramuntana, res de fred (només el lògic per la ventolera) ni pluja. Al menys hi havia una mica d'onatge...


Vaig trobar un enquadrament que satisfeia les meves il.lusions, al menys les que les onades hem deixaven doncs a vegades l'aigua de mar hem mullava els pantalons de la cama dreta, el peu el tenía just a sobre una pedra punxeguda i feia que la cama i els dits del peus s' enrapessin, l'equilibri era una mica dificultós doncs a més a més amb una mà feia servir el filtre invers en les llargues exposicions.



Al final estic content... de la tarda del divendres.


dimarts, 4 d’octubre de 2011

La fotografia de viatge

Qui més qui menys, tots ens "inventem" unes vacances a prop d'algun lloc fotogènic i que poguem fer una escapadeta per poder-hi fer una sessió, o dues, o tres... hehehehehe, si anem en familia.

Sempre que veig un anunci d'algún curs de fotografia de viatge, penso, una altre manera qualsevol d'entretenir al personal... no sé que els poden explicar que la lógica no ens ho pugui ensenyar, si, potser si que apendrem algun truc, peró passar-te un cap de setmana parlant d'aixó per mi es massa. Bé, sempre he sigut així d'escèptic, quan estudiava a la universitat sempre pensava que perdíem el temps en classes per omplir el temari... Jo el que volia eren coneixaments pràctics per el dia que hem deixessin sol davant la societat i res d'aixó, només teoria i a més antiquada!

Puc estar equivocat però el principal quan s'organitza un viatge, sigui fotogràfic o de vacances, (a no ser que triis un en el que t'ho fan tot, lloc on no m'hi trovareu mai!) és precisament l' organització, amb més o mens detall. Personalment m' agrada saber una mica pero també vull trovar-me alguna cosa no prevista.

Per organització vull dir: decidir on es va, quins llocs semblen interessants, hospedatge, distàncies... Avui en dia, gràcies a internet aquest aspecte és bastant fàcil. Evidentment com més especific sigui el viatge a una zona en concret més dificil o tindràs, però conec gent que quan acava un viatge ja comença a planificar l' altre...

Normalment, nosaltres estem "tres mesos" decidin on volem anar. Mai acavem de triar doncs hi ha molts llocs on ens agradaría anar i visitar. Els darrers anys preferim fer 3 ó 4 sortides curtes que fer-lo tot de cop, potser desconectem més, no sé.

Clar, amb aquesta perspectiva, hi ha moltes zones a prop que són interessants, i amb un "cop" de cotxe hi pots arribar, com ara el País Basc, Normandia, Alps Francesos, Dolomites, Toscana, Provença, Cabo de Gata, Astúries, Cantabria, Aigüestortes, Ordesa,... tenim infinitat de destinacions per escollir i de diferents tipologies, i moltes ja hi hem estat pero no ens importaria repetir.

Cal afegir però que nosaltres al viure a Girona, tenim a prop l' aeroport i que amb un "cop" d'avió ens facilita més destinacions intermitges i a un cost assequible del primer desplaçament de viatge, com ara Noruega, Escòcia, Dinamarca, Cracòvia,... Bé, ara amb la reducciò a veure que passarà!

Així doncs un cop tens el destí i tens triat un recorregut minim, doncs busques la lògistica... com ara si has de llogar cotxe, hospedatge... i en el nostre cas, fem un pas més.

Aquest pas és la búsqueda de fotografs de la zona, o de gent que hi ha estat i els hi demanem informació, inclús "negociem" alguna sortida plegats, i a ser possible que ens portin als llocs clau sense perdre temps per buscar-los. La veritat es que tothom ens ajuda, al menys sempre que ho he demanat l' he trovada.

Podem afegir-hi que fem coïncidir les dates amb algun tipus de marea o de lluna, busquem fotografies per trovar ja els enquadraments clàssics... I puc dir que molts ho fan inconcientment, amagats en la foscor de la nit o de l' oficina i de la familia... Així un cop allà ens ho trobem per casualitat. Hehehehehe. (I no parlo del TPE i els angles de sortida o fugida del sol i la lluna...)

Desprès d' estar un mes o menys preparant tot aquest enrenou, arriba la data de partida, vigilant de no descuidar-nos res, especialment del nostre equip fotogràfic. (De fet, és l'ùnic del que estem pendents!) Si el maleter del cotxe no hi cap tot , deixarem roba o el que faci falta, pero la motxil.la fotogràfica és sagrada.

Just abans de tancar la porta de cas per marxar, encara estem mirant el temps que tindrem per "clavar" millor les opcions de sortida, però és l' únic que no podem programar, el temps! i segurament tindràs anticicló!... Jo personalment ja hem quedaría a casa! Hehehehehe.

Desprès, anant cap allà penses, bé es igual algun nùvol segur que hi haurà, o ja trovarè algun detall on concentrar-me.

Quan arribes a la destinació, tot és increïble (i ho inmortalitzaries tot), però la ruta es la que és i no es pot parar a qualsevol lloc... i vas veient possibles "fotons" com passen per la finestra del cotxe. Quan finalment pots fer una sessió, la llum no és la que més t'agrada!

I comença la cursa per portar a casa un "fotón"... i deixes de disfrutar de les vacances tot obsessionant-te amb les fotografies.
I encara diria més... quan arribes a casa i les poses a l' ordinador, veus que realment no pots aprofitar gran cosa i tornes a pensar quan podràs tornar-hi per fer aquella fotografia que has visualitzat, per motivar-te de la decepció que tens al cos i explicant als amics que s'autoinviten a sopar amb l'excusa de que els fassis un passi de les fotografies que la llum no valia res, que tens mala sort! Hehehehehe.

Urros de Costa Quebrada, Cantabria

Ull, i no parlem de si fas unes vacances de trekking, que amb el cotxe no has de carregar gaire el trespeus...

Capvespre a Barrika, País Basc

Per tant segueixo pensant que la millor fotografia per nosaltres, els aficionats, la tindrem a 15 minuts de casa, perque cada dia passem per allà, coneixem les llums i podem anar-hi tantes vegades com vulguem fins que tinguem la "foto".

PD: Aquest escric no es autobiogràfic, pero tinc un amic que li ha passat...