dilluns, 26 de setembre de 2011

Fotografia Micológica

La fotografia macro mai m' ha acavat d'enganxar del tot, especialment en el tema dels bitxos, potser perque hem recorden quan era petit i tenia febre que sommiava que hem perseguia un monstre i just quan m' estava a punt d' atrapar hem despertava tot suat... quin mal record!

La tardor passada vaig decidir fer un esforç i practicar una mica aquesta disciplina tant pacient i alhora tant entretinguda, vaig escollir els tema dels boltes potser per la facilitat de la seva búsqueda i per el fet de que esta quiets i no es mouen com les flors si fa vent o com els bitxos... encara que més endavant m'he anat assabentant de la tècnica per "caçar-los". millor.

Va ser una temporada de pràctica, de búsqueda de tècniques, de trucs... vaig tenir algun resultat però no tal i com jo esperava, doncs encara que ho sembli té la seva dificultat i realment necessita molt de treball previ abans de "disparar", doncs has de cuidar molt tots els detalls doncs aquests es magnifiquen.

La qüestió és que aquest any tornaré a intentar-ho doncs hem va agradar el fet de no tenir que llevar-me tant d'hora i recórrer distàncies considerables amb elc otxe per a les localitzacions doncs darrera casa ja podia trovar algun exemplar prou aprofitable, a més m' ho podia convinar tot passejant els gossos, encara que no es bona idea si t'entretens massa doncs llavors venen a buscar-te i t'espatllen la "paradeta".



dilluns, 19 de setembre de 2011

Costa Quebrada I

Aquest any haviem planejat unes vacances a Escòcia, una setmaneta i pico per l' Illa d'Skye i les Highlands, ja tenía els plans fets, recorreguts, hores de sortida de sol, capvespres, marees, localitzacions consensuades amb varis fotografs escocessos (molt amables i això que no vaig prometre cap cervesa ni altres brevatges "espirituals")... vaja que tenía la mel a la boca i fins i tot regalimava.

Però al final, cal tenir mès cap que cor i vàrem haver de canviar de plans. Així, ens que ens decidirem per la Costa Quebrada, doncs molts fotografs m' havien parlat molt bé de la zona i de fàcil accéss per caminar-hi.

A més sembla que ha sigut la moda de l`estiu, doncs en Jordi, l' Enrique, l' Antonio, hi han fet una visita i encara falta en Pere, que amb la sort que té ell segur que agafa bones llums.

Vaig contactar amb varis fotografs de la zona per demanar informació i es d'agraïr que un fotograf de la qualitat de Javier Alonso, vinguès expressament des de Bilbao per fer una sortideta, especialment quant les previsions meteorològiques pintaven adveses per la nostra aficció, es a dir, cel pla.

La veritat es que la zona val molt la pena, primer perque pots estar fotografiant la zona amb infinitat d'enquadraments i desprès perque pots anar-hi de matinada o de capvespre i sempre esta ple de fotografs.

Acostumat a la costa Brava que són caletes petites i amb enquadraments més selectius i no pots canviar de lloc sense perdre els instants de llum, en canvi aquest lloc és una cornisa i vas canviant de posició a mida que el sol s'alça o baixa. Pots començar fotografiant la platja de l' Arnía, passar per els Urros i acavar a la platja de Portío en menys de 500 metres, vaja una delicia!


Urros a l'albada i amb detall de la cornisa


I no parlem si decideixes baixar a les platges llavors els enquadraments siguin tancats o oberts es multipliquen i a més s' ha d'afegir la marea alta o baixa... quina sort els del nord!



Urros a l' albada


La localització més coneguda potser són los Urros, una porta al mar, sembla mentida el que la natura pot fer, unes roques, amb aquesta forma, encara que a les fotografies no s'aprecii molt bé són d' un tamany enorme per no dir gegantesc i el fet que estiguin a prop de la costa fa que siguin fotografiables amb l' angular.

Urros a mitja tarda


El temps durant tots els dies no ens va acompanyar gens fotogràficament parlant, cap nùvol aprofitable per tant els enquadraments són quasi bé sense cel. Fins i tot el paio de la posada on ens vàrem instal.lar ens va dir que eren els millors dies de tot l' estiu... vaja una mala sort!


Urros al capvespre

Però vàrem estar tant bé a la posada real "La Victoria" que de ben segur hi tornarem potser i tot abans de finals d anys a buscar bones llums.
Continuarà...



dijous, 15 de setembre de 2011

S'acosta...

S'acosta la millor època per a la nostra aficció-passió-obsessió, la tardor. Ja començo a llegir algun mail, alguna entrada de blog, algun comentari al facebook i alguna que altre xerradeta que he tingut on es detecta una mica d'impaciència, de preparatius, de kdd, "d'esmolar" els filtres... s' ens genera feina!

Jo ahir vaig fer una repassada a antigues fotografies per analitzar que havia fet, possibles llocs per tornar, o flagelar-me per els errors comesos. Pero vaig trobar alguna sorpresa que amb el pas del temps mires amb uns altres ulls. Sempre hem passa! O potser les ganes fan que les miris amb més "carinyu".



dilluns, 12 de setembre de 2011

Mateixos "territoris", noves sorpreses

El dia abans de fer les mini-vacances, l'Antonio hem va trucar per fer una sortida per els meus "territoris" con diu ell. Vaig proposar la zona de Cap Roig doncs és un lloc ple de possibilitats encara que com solem dir, "ja esta tot fet", només alguna llum extraordinària pot aportar alguna cosa "diferent".


Feia unes setmanes que havia anat amb en David Cidre i no haviem tingut gaire sort, i en aquesta la "cosa" no pintava gaire més bé, però amb l'optimisme que sempre porta a la bossa l' Antonio... tot podia passar.

Sempre dic, que m' agrada molt quant quedo amb algú observar de reüll com treballa, si mes no alhora de buscar enquadraments, aquest cop no era diferent, encara que amb un personatge com ell era d' esperar que grimparia o si mes no adoptaria alguna posició diguem-ne incomode... No hem va decepcionar gens ni mica!


L' ambient era tapadot, pero si mes no hi havia "alguna cosa" al cel... Però a mesura que s' aclaria varem intuïr que podiem treu-re alguna bona fotografia. La llum era molt equilibrada i per tant podiem "jugar" molt més que sino tinguessim alguna llum extrema.


El fet més sorprenent es que a mesura que passava el temps, l' aigua anava retrocedint i deixava a la vista una llosa de pedra que ens permetia jugar amb el recorregut de l' aigua i alhora aportava riquesa cromática amb les algues de color marró i verd.
Aquesta llosa, mai l'havia vista tant descoberta, doncs fins i tot a la primavera estava del tot "tapada" per la sorra i ara esta magnifica. A més la petita marea que vàrem tenir ens va permetre pujar al damunt i poder fer algun enquadrament millor, no penseu ara que es molt alta doncs aixó de la fotografia enganya...


El cel tapat ens permetia anar fent fotografies fins i tot desprès fer fer una bona estona que el sol sortís doncs aquest estava ocult darrera els núvols.
Al final la sessió va ser tot un èxit, he recollit una bona collita.