dijous, 31 de març de 2011

Bona llum i bon cap de setmana...

Desprès d' una setmana intensa de sortides sobretot matinals, de donar la benvinguda a dos seguidors més...
Només queda desitjar-vos bon cap de setmana doncs encara que tinc molt de "material" per revisar, hem sembla que descansaré una mica...



Arc de Sant Martí, Sant Pere Pescador

Arc de Sant Martí, Sant Pere Pescador

L' altre dia estava fotografiant la sortida de sol a la platja de Sant Pere, que tantes bones alegries m' ha donat, tot i estant concentrat vaig girar-me per mirar al meu darrera. Una vegada hem van donar aquest consell i ben profitòs que ha sigut doncs quasi sempre hi ha alguna sorpresa i com que queien algunes gotes de pluja...

Allí estava, magnífic, complert, (llástima que no tinc cap ultra-angular) vaig deixar la motxil.la a peu de platja i vaig anar corrents cap les dunes, pulsacions a 200 batecs minut, no vaig poder triar gaire la composició per por de que "s' escapés"... ja és difícil estar en el lloc i moment adeqüat!

PD: La Primera portava posat el filtre -3 passos Invers de Singht Ray com es nota, però l' efecte que li dona no hem desagrada. Ara amb calma, hauria d' haver tancat més l'objectiu per enquadrar de més aprop el canigó nevadet... un altre dia serà! Però el somriure que tenía anant a la feina, no me'l treu ningú.

dimarts, 29 de març de 2011

Fent Pais...

Avui estic una mica reivindicatiu...

L' altre dia amb la polèmica generada per una fotografia a la web de Fotonatura de l' Enrique Mariscal (deixant a part que és un busca-bregues, hehehe) on en poques paraules es deia que aquella localització era "propietat" del fotògraf que havia fet un determinat enquadrament... Fins i tot alguns "quasi" prohibien fotografiar aquest lloc.

Quan vaig conduint cap la feina, encara de fosc, hem distrec pensant en alguns temes com aquest. Potser hem serà difícil explicar o si més no sintetitzar el meu pensament, però al menys ho intentaré.

Aquesta humil opinió, també crec que es pot extrapol.lar a molts dels àmbits de la nostra societat, hem refereixo a la catalana. En termes generals, quan busco una nova localització o algun lloc per visitar de nou i poder tenir més possibilitats d'èxit miro el google maps, the photographe's ephemeris, però també webs de fotògraf de la zona que conec o algunes fotografies que hem trobo a varies webs i que moltes vegades hem costa de poder identificar el lloc. I es aquí on tinc la meva discrepància!

M'he fixat que els fotògrafs bascos, normalment posen el nom de la zona, de la platja on esta feta la fotografia, ja sigui al títol o si més no en l'explicació. (evidentment sempre hi ha alguna excepció, però és la que trenca la "norma").

Albada a Cala Cap Roig

En canvi, amb els fotògrafs de la zona, ja siguin aficionats o pros, costa de trobar l'identificació de la localització, suposo que es com els boletaires, que no els agrada que els hi coneguin les rovelloneres... Jo sempre he intentar posar el lloc des d'on esta feta la fotografia... i alguns "compays de hobby" m' ha escrit mails o fet comentaris donant-me les gràcies per donar facilitats en aquest tema.

Així doncs des d'aquí reivindico "posar" el nom del lloc, així també podrem parlar de la mítica cala de Cap Roig, o de Sa Boadella, o dels Ponts de Canyet, o de s'Aguia, o de... a l'igual que de Barrika, de Gaztelugatxe o de... Així potser contribuïm a fer país i potser generar un turisme especialitzat que vingui a fotografiar les nostres "mítiques" localitzacions.


Albada a Cala Cap Roig

Quants de nosaltres hem visitat Bardenas Reales, Barrika, Cabo de Gata, Barruecos, i quants coneixem que visitin des de fora la Costa Brava... Cap Roig, El Paller, Roques Blanques, estan en menys de 200 metres de distància i pots passar una bona jornada.

Qui s' apunta!

dilluns, 28 de març de 2011

Cara A i cara B...



Els més joves segur que no han dit mai aquestes paraules, però els que vam tenir a les mans algún disc o cassette ja sabem el que ens recorda...

L' altre dia amb la lluna plena vaig visitar la cala Estreta i hem vaig adonar que no havia estat mai fotografiant l' albada, així que hem vaig combinar la feina per tal de poder fer-ho. Vaig tenir una mica de sort doncs algun nuvolet hi havia i per tant "pintava" interessant la sessió.




Vaig buscar l' enquadrament que tant va agradar de la "serp" de pedres i coi, no la trobava... Mirava dincs de l' aigua i res de res, i resulta que la marea estaba més baixa del normal i les primeres pedres estaven totalment fora de l' aigua, fins al punt que les estava trepitjant... Com canvien les platges i els paisatges en general amb un petit canvi de no res. Ara ja no semblava tant interessant com l' altre dia, així que vaig focalitzar-me en un altre enquadrament.


Es curiós, com sorgeixen nous enquadraments, nous punts de vista a mida que vas coneixent la localització i t' adones de noves pedres, de noves convinacions amb les algues, de diferents canvis de llum, de quan diferent és l' albada del capvespre... S' ha de viure!


Cara A


Cara B
 
PD: Últimament no estic gaire content de com hem queden les fotografies, potser estic agafant "mania" a la camera o es que estic arriscant massa amb els ISO's, però l' enfoc que tenen a partir de mitjos plans no es bó. Algú hem pot aportar alguna solució, comentari o fins i tot que hem planyi... hehehehe



divendres, 25 de març de 2011

Cala Frares en bona companyia...

Sortida a la "mitica" cala Frares de Lloret. Allà ens vàrem reunir un grupet dàpasionats per la fotografia, on la meva càmera era la més "petiton"a i ara veig que intentar emular als "grans" es queda curta en quan a soroll. Pobrissoneta!

Mentre hi ha suficient llum encara es defensa, però a la que comença a fer-se fosc, pateix.




dilluns, 21 de març de 2011

Súper lluna...

Dissabte intens fotogràficament parlant, al matí aprofitant que tenia d'anar a Blanes vaig visitar Sa Boadella i per la tarda teniem plans d' anar a Port de la Selva a la Fira de l' Espàrrec i desprès arribar-nos fins al Cap de Creus per immortalitzar la "súper-lluna" però com moltes vegades passa els plans són per modificar-los i finalment vaig anar a Cala estreta doncs per la zona pròxima on hem moc és una localització ideal doncs el seu nom es per l'amplada de la platja, sino per la cala, doncs aquesta és molt oberta i per tant segur que veia sortir la lluna per l' horitzó en qualsevol angle.


Ultimes llums abans de la sortida de lluna, Cala Estreta

Dia propici també per provar definitivament els pantalons impermeables (vadeador) i poder ser mes agressiu en alguns enquadraments ficant-me dins l'aigua.

Vaig arribar una mica d' hora però volia buscar un bon enquadrament doncs tal i com havia notat a Sa Boadella, el temporal de llevant s'havia endut bastant la sorra i no sabia que hem podia trobar i amb la importància del moment s' havia de tenir el màxim de controlada la situació.



Lluna Rogenca, Cala Estreta



La veritat es que enquadraments que tenia coneguts estaven malmesos i havien sorgit d' altres prou interessants sota el meu punt de vista.

Tot i que la lluna era més gran del normal, evidentment, m' esperava una sortida més impactant, potser la mica de calitja a l' horitzó o la claror per l' hora va deslluir una mica. També reconec que el dia abans a Port de la Selva l' havia vista molt grossa, devia ser per l' orientació doncs en perspectiva amb les muntanyes era immensa.


Lluna Groguenca, Cala Estreta

De totes maneres és genial quan veus que va sortint de l' horitzó, en aquest cas tota vermelleta i puja cap amunt, i la veritat es que va per feina...


 
Lluna blanca, Cala Estreta


En definitiva, els pantalons impermeables, una joia, una bona sessió, llàstima que la càmera hem feia una mica el boig desprès d' una caiguda a terra fa unes setmanes. I com a idea principal es que d' haurà de tornar a visitar antigues localitzacions per el canvi desprès del temporal, amb moltes més possibilitats.


Lluna il.luminant el mar, Cala estreta

diumenge, 13 de març de 2011

El dia després

Un dels plaers més bonics de la fotografia de paisatge és que vius moments de llum increïbles, de com la natura pot "mostrar" instants únics, genials, i a vegades, la majoría d'elles, estàs sol, doncs aquest hobby és molt sacrificat i comporta uns horaris difícils d'assumir si no ets una mica boig.

Aquests dies, com dic jo, són els que fan aficio, com un 5-0 al Madrid, que tota la vida els portes a la "motxilla i els recordes de tant en tant i més si has pogut captar-los amb la càmera.

Per la meva experiència dies com avui son molt bons, després d'una tempesta l'endemà pot esdevindre una gran ocasió, doncs hi ha una barreja ambiental de núvols, sol, vent... Però avui no he sortit!

Aquesta fotografia esta feta el setembre passat, després d'una tempesta, però no hi havia núvols, quina llàstima!

Albada a Sant Martí d' Empúries.

divendres, 11 de març de 2011

El cansament del divendres...

Ja som divendres, tot just fa una estona que he plegat i com de costum, potser, degut al relaxament de saber que s'ha acavat la setmana laboral hem sento molt cansat.
Aquesta setmana ha estat intensa amb l' aventura de Vallter i per tant he restat hores de son... i ara mateix hem faria motla mandra llevar-me d'hora per fer una sortida fotogràfica, o es que potser m' estic fent vell? Tot repassant la biblioteca del Lightroom he trobat algunes fotografies que no he penjat mai i que m' agraden per els moments de llum que vaig intentar inmortalitzar.
Aquesta fotografia de la "mítica" cala Frares a Lloret, la vaig fer la primera vegada que vaig anar-hi per fer una albada, uff!, ara mateix hem sento molt cansat només de pensar amb l' hora que m' hauria de llevar... Però segur que demà serà un altre dia i miraré les coses d'una altre manera.


Albada a Frares. Lloret de Mar

Bon cap de setmana tingueu!

dijous, 10 de març de 2011

Perseverància.

Perseverància es l'actitud de ser ferm en assolir un objectiu... (Font Viquipédia)

El passat diumenge per la nit, instigat per l' Enrique i en Gorka, varem anar a fer una sessió fotogràfica a Vallter, volíem fer nocturnes, dormir una mica i després fer l' albada.

Vaig anar-hi amb la ferma promesa que un cop acabada la sessió de la matinada marxaria doncs encara que dilluns era festa a Barcelona, jo treballo a Girona i m' ho podia arreglar simplement plegant més tard de la feina.
Jo vaig arribar primer i amb bastanta antel.lació així que vaig donar un tomb per la zona, desconeguda per a mi, encara que ja era fosc i poder fer una mica de pràctica fotogràfica. Quan van arribar ells, varem decidir buscar una localització una mica endins del terreny, la neu era a estones dura i a estones t' enfonsaves fins els genolls... Aquí vàrem cometre l' error de no posar-nos polaines ni res i clar, jo que anava amb uns pantalons d'estar per casa vaig quedar una mica moll.




Cel nocturn a Vallter amb contaminació lumínica.


Encara que hi havia una mica de contaminació lumínica, el cel era impressionant, ple d'estrelles, amb silenci, nomes interromput per alguna frase o per el clic de les càmeres. Magnífic moment.

Un cop dins del sac de dormir, amb el fred que feia, vaig cometre un altre error, no treure'm els pantalons ni els mitjons i vaig estar tota la nit bastant "húmid" i al llevar-me, vaig decidir que no podia arriscar-me a pujar al refugi segons el pla previst, per no portar uns pantalons una mica adequats... Ells però van continuar amb l'aventura, ara si, ben equipats. Jo vaig quedar-me al "campament base" buscant alguna localització.

L' albada no va ser gaire espectacular, sense núvols al cel, però genial quan va il.luminar el Gra de Fajol... Des la meva posició quedava amagat , jo ja marxava i vaig veure el magnífic espectacle, ràpidament paro el cotxe a peu de carretera i salto disparat amb la càmera, clic clic clic... torno al cotxe i ... no trobo les claus! El cotxe tancat... Merda! Retrocedeixo les passes per buscar les claus... res a fer!


Gra de Fajol.

Al cap d' una bona estona, baixen en Gorka i l' Enrique i els ho explico. M' ajuden a buscar. Res! Truquem a la grua que hem vingui a buscar...

Un cop pujat el cotxe sobre la grua, el "tiu" comença a conduir com un boig... jo que sóc mal copilot de mena, anava agafat a l' ansa del sostre i simulant apretar el pedal de fre. Encara tinc agarrotats tota la musculatura del braç i de la cama. Vaja una aventura!

I finalment, el dimecres amb l' excusa de que tenía d' anar a Olot vaig dir-me que provaria de buscar les claus un últim cop, aixi doncs vaig llevar-me "molt" d' hora doncs amb l' excusa volia aprofitar ara que ja coneixía una mica més la zona de tornar a fer una albada i buscar les claus.



Gra de Fajol.


L' albada, res de l' altre món, però la bona notícia es que vaig trobar les claus! Hehehehehe!

Perseverància!

dimarts, 8 de març de 2011

Tempestes...

Avui , fa una estona, finalment he tornat a instal.lar el Lightroom a l'ordinador de la feina, doncs vaig haver de formatejar el disc dur fa uns mesos i no volia "vici" a la feina.

He pogut mirar algunes fotos que tenia descarregades de varies sortides intrascendents i tot repassant-les m'he trobat una que m' ha semblat interessant doncs avui fa un any de la nevada que varem tenir i amb el temps que tenim avui a l' Alt Empordà, vent i cel bastant amenaçador.

La fotografia és d'una sortida de deu minuts a les afores del poble doncs vaig veure que al cel es formava una turmenta i que avançava molt de pressa. Coneixia l' existència d'aquest arbre que el tinc ullat per fer-hi alguna nocturna pero només amb enquadraments verticals doncs a banda i banda hi ha granges de vedells.

Vaig enquadrar com vaig poder doncs el vent de tempesta era considerable i esperar que la sort hem tingues en compte amb els llampecs. Desprès d'enxampar-ne un parell vaig anar a un altre enquadrament doncs la turmenta ja s' havia allunyat bastant... Era a principis d' agost de l' any passat sobre les vuit i mitja del vespre.

Ull, el moviment de les branques de l'arbre dona un efetce que sembla que hi hagi un retoc, no hi ha res d'aixo, malpensats.


Tempesta d' estiu. Vilamacolum, Alt Empordà




dijous, 3 de març de 2011

"Mono" de llum

El passat cap de setmana, tal i com ja he explicat en l'entrada anterior vaig estar per la zona del Montsant i tenia l'esperança de fer alguna bona sessió fotogràfica però en el món de la nostra afició al dependre de la natura moltes vegades no es generen les condicions adequades per a la realització del que popularment anomenem "fotón".
Aquest cap de setmana va ser un d'aquests i clar, quan et passa aixo, al menys a mi, fa que tinguis més ganes de fer una altre sortida buscant aquella llum que et doni la satisfacció necessària, et pugi l'adrenalina, i satisfaci les teves expectatives.

Dilluns anant cap l' Alt Empordà de matinada, vaig observar -des que tinc aquesta afició crec que he guanyat una talla d'ample de coll, doncs sempre miro el cel i vaig observant per tot arreu- que al costat de la lluna hi havia un punt lluminós ben observable pensant-me que era l'estació espacial però a la tarda en Molina a l' Espai Terra va explicar que era Venus. Així doncs mentre conduïa disfrutava de la visió tot recordant -i maleït- que tenia que anar a treballar...

Un cop fetes les primeres tasques a la feina, hem queda un espai de temps d' aproximadament una hora així que vaig decidir pujar a la terrassa de casa i observar novament la lluna, per si de cas hem vaig endur la càmera i el trespeus. Com que la "cosa" prometía vaig començar a fer alguna fotografia... Feia tramuntana glaçada i tenia una mica de fred però la llum començava a difuminar la lluna per moments així que miro dintre les golfes i veig una gorra de pare noel que vaig fer servir fa molts anys quan encara sortia per les nits... vaig pensar que era una bona idea per tapar-me el cap i les orelles mentre jo seguia disparant.

Mentrestant hem giro i al darrera meu l' espectacle era sublim, tot el Canigó i voltant s'anava posant de color rosat... la llàstima és que la vista està segada per una nova construcció que m' ha tapat tant bona vista. Amb tot aquest frenesí, veig que el veí -el qual ha construït un pis de més i hem tapa la vista- m' està mirant   des de la seva finestra... suposo que pensava que estic boig fent fotos a la lluna amb una gorra de pare noel al cap, Bé, encara no l' he tornat a veure per comentar-li... potser s' amaga fins i tot per no demanar-me alguna explicació.



De totes maneres encara tinc "mono" de moments de llum. Pero la resta del dia vaig tenir un somriure a la boca per la situació viscuda, com sempre dic si m' ho manessin fer no ho voldria fer.

PD: He decidit que també és un bon exercici fotogràfic intentar captar les diferents formacions nuvoloses en dies de tramuntana des de la terrassa tot esquivant les siluetes dels edificis veïns.